Bilingüisme? Per tu si, per mi no.

     Diu la constitució d’aquest estat del que encara som súbdits, que ningú patirà “discriminación alguna por razón de nacimiento, raza, sexo, religión, opinión o cualquier otra condición o circunstancia personal o social”, però es veu que dintre dels supòsits que no admeten cap tipus de discriminació no s’hi va incloure les llengües.

     En Marc Belzunces és un noi que es va declarar objector de consciència al ser escollit per ser membre d’una taula electoral.  Per això va ser condemnat a 14 dies de presó i una multa. Ell hi va presentar recurs i el procés ha anat tirant endavant fins arribar al tribunal suprem. Aquest s’ha mirat la documentació i al veure que estava escrita en català ha fallat declarant-lo desert. És a dir, si presentes un recurs en català és com si fos una fulla en blanc.

     Després de la sentència del tribunal constitucional i els degoteig de resolucions, com aquesta del suprem, que van i aniran al darrera sembla que l’espanyolisme ha traspassat la feina d’acabar amb l’identitat catalana des de l’exèrcit cap als tribunals de justícia.

     Indigna veure com ens volen enganyar donant-nos peixet, com per exemple, deixant-nos parlar en català al senat (ves quina gran cosa!), però ep! No ens enveléssim pas, que una cosa és la comèdia i l’altra la vida real, no fos cas que els catalans ens creguéssim amb els mateixos drets que els castellans i volguéssim un estat just i plurilingüe on cada nació visqués en la seva pròpia llengua i l’administració central acceptés les de tots. Això només val per Catalunya que som mesells i a més ja hi tenen delegacions que els ajuden en la feina d’enterrar-nos la llengua poc a poc, amb el “cuentu” del bilingüisme.