Dimecres, 09.07.2008. 22:53
Bon dia. Són les 7
Fa molts anys que em desperto gairebé cada dia, amb la veu de l’Antoni Bassas desitjant-me que tingui un bon dia. Són pocs minuts els que l’escolto fins que salto del llit, però m’agrada la seva manera d’informar-me, i com sap fer-me sentir que formem part, ell i jo, del mateix poble. Ara he llegit que ens deixa per discrepàncies amb la direcció, i els comentaris que m’han arribat és que la seva manera de presentar, de dir, i de conscienciar, no agrada a les orelles dels que ens governen ara, tant als catalans, com a Catalunya Ràdio. Diuen que algunes de les editorials amb que obre el programa van carregades d’un esperit massa nacionalista (català, clar, que els altres no fan cap nosa) i això en aquesta Catalunya light que ens volen encolomar, no hi cap.
Lligant amb això llegia, ara fa poc, al Vicenç Villatoro, en un article publicat al diari AVUI, i la anàlisi que feia de la Catalunya que avui tenim i del lema del proper congrés del PSC, “la Catalunya que sap a on va”. Proposava, l’ex-director de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, una variació per donar més precisió a la proposta socialista, canviant la frase anterior per la de “la Catalunya que sap a on es queda”. Ho argumentava dient que qui ens mana avui, ja no vol anar més enllà, sinó que per ells ja hi som, ja hem arribat, i, penso jo, en això estem, fent fora tot el que dificulta el seu objectiu, cap a una Catalunya que de tan ben encaixada serà presonera.
Alguns, ens han posat a l’horitzó el 2014 com una data màgica en la que somiar, però mentre arriba aquesta data farien bé de fer alguna cosa més que ensenyar-nos aquesta pastanaga, i no deixar que els altres companys seus de govern facin, i sobretot, desfacin.
9. Jordi 12.7.2008. 12.03h Sentmenat
Permeteu-me ficar cullerada en aquest apassionant debat que esteu tenint.
No és cap novetat que aquells qui ostenten el poder polític (ull! i econòmic) intentin controlar o fer-se amb el poder mediàtic. Això és una obvietat a tot el món.
La independència dels mitjans (públic o privats) és una fal·làcia que no existeix enlloc, ni en el minúscul butlletí de quatre pàgi... Llegir més
8. Roger Vilà 12.7.2008. 10.38h Santa Coloma de Farners
No ho sé. Em vénen al cap moltes coses. Però per centrar-me una mica, faré referència a la frase "qui ens mana avui, ja no vol anar més enllà, sinó que per ells ja hi som, ja hem arribat". Per què em fa tant l'efecte que aquesta frase seria perfectament aplicable a una bona part de l'anterior època convergent? CiU volia anar gaire més enllà d'on va arribar? Si ho volia fer, en tot cas era tan a poc a poc que feia la impressió que no ens movíem de lloc. Vull dir que, malauradament, ... Llegir més
7. Andreu Rossinyol 11.7.2008. 19.46h Sentmenat
Una última intervenció, Miquel, per confirmar-te que em referia al segon cas. Abans es deia: "Cada fava té el seu corc, menys la meva, que en té dos." A mi em sembla que, més que no pas discutir sobre qui és més lladre, potser el que cal fer és posar els lladres en evidència, siguin d'on siguin. I també considerar que és bo que ens assenyalin a nosaltres mateixos, si mai fem córrer els dits. Una abraçada.
6. Miquel Vivet 11.7.2008. 18.44h Sentmenat
Andreu, primer de tot, gràcies per la teva cordialitat. Només escriuré sobre el punt 7 perquè en els altres crec que ja està tot dit. He buscat per Internet i he trobat les queixes i l’anunci d’una possible querella del Carles Francino per sortir al DVD, “Confidencial Cat”, i que CiU va regalar durant la campanya electoral del 2006. Al vídeo hi surten imatges del presentador al Telenotícies de la televisió púb... Llegir més
5. Andreu Rossinyol 10.7.2008. 23.32h Sentmenat
Miquel, des de la meva primera intervenció he comès deliberadament la indelicadesa de no adreçar-me a tu. Era com replicar a una persona sense mirar-la a la cara. No em sap greu de reconèixer que has estat tu que, sentint pudor de resclosit en aquesta habitació, has obert la finestra per fer que circulés l'aire, i amb això m'acabes de donar una lliçó de modos. Restablerta la cordialitat, anem de cara als punts. 1-2. Jo sí que ... Llegir més