Vaig néixer a Sentmenat, quan encara era un poble, el desembre de l'any 1956. M'agrada caminar, llegir, i gravar pel·lícules, baixades de la xarxa, que després guardo sense mirar. M'agrada voleiar pels fòrums d'Internet, tot debatent o exposant el que crec i per això m'il·lusiona la idea de fer aquest bloc, on poder anar deixant pinzellades dels meus pensaments.
Ara que s’acosten unes eleccions que poden i haurien de marcar definitivament un destí diferent per Catalunya, hi ha una bossa de vots que ens fa molta falta per tal de tirar endavant una il·lusió cada vegada més estesa arreu del nostre país: la nostra independència. Aquesta bossa de vots és la dels catalans que estimen i volen el millor per Catalunya, però que a les eleccions donen suport a partits espanyolistes com ara el PSC o el PP. Bé, entre els votants del PP no crec que en trobem gaires que estimin una Catalunya catalana, però dins dels votants del PSC segur que si.
Aquest partit que en els inicis de la democràcia semblava prou útil, en ser dipositari dels vots de la immigració, i així evitar que algú els utilitzés per fer una política contrària a la llengua, la cultura i la nació catalana, com la que ha fet, i fa, el PP o ara Ciutadans, cada vegada més està fent una política del tot contradictòria. Al Parlament de Catalunya diu una cosa i al de l'estat en diu una altra. Aquí fa veure que ens defensa, sabent que allà podrà dir tot el contrari i que res no canviarà.
Poc a poc, i en aquestes lluites internes que els que no hi estem ficats a dins no coneixem ( i suposo que la majoria dels seus militants tampoc) el sector catalanista ha anat quedant arraconat i avui el PSC només és una marca que té el PSOE a Catalunya i que els serveix per arreplegar a més dels vots dels espanyols que viuen i treballen a Catalunya, els d’alguns catalans que no se n’adonen de l’espanyolisme que fan amb el seu vot (només cal recordar al ara President Montilla quan era ministre d'Indústria i secretari general del PSC anunciant esmenes contra l’Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya). Fa temps que tot això és prou evident, però ara, a més, ha sortit a la llum amb les paraules o les actituds de gent afí al PSC com en Pasqual Maragall, Antoni Castells, Jaume Sobrequés, Ferran Mascarell... Resem perquè el PSC no arribi a governar mai sol a Catalunya (o amb el PP com fan al País Basc), perquè després si que la careta que ara mig porten els hi caurà del tot.
Crec que les coses són prou clares, i només desitjo que cap català llenci el seu vot votant partits espanyolistes. Bé, algun vot català si que tindran, com a mínim el vot d’aquells que viuen de la política sense cap mena de dignitat i que defensen sempre el que més els hi convé.
Estic d'acord amb Monic, els mercats han segrestat la democràcia i als seus governs, que es sotmeten a les mesures que proposen, especulant en contra dels països que es desmarquen del model ultra-liberal dels que proposen els fons d'inversió, els bancs amb connivència i els organismes econòmics internacionals ( Banc Mundial, FMI OMC...) i això passaria en el marc de un estat català o espanyol.
els sentiments no hem semblen foteses. Són lliures i respectables peró en el teu article crec que poses en entredit el sentiment de una certa vinculació sentimenal amb Espanya ( i no parló de l'ultra nacionalisme espanyol generador d'odi ) i això hem sembla una falta de respecte.Per altra banda mai serem amos de nosaltres mateixos, ni com a societat, en el marc de qualsevol nació ( catalana o espanyola )sotmesa al pels poders económics i el mercats financers que tenen segrestada la democ... Llegir més
Hi ha qui pensa que els sentiments són foteses i hi ha qui no pensa igual. Per exemple, sentir-se català és un sentiment. O estimar la teva llengua és un altre sentiment. Hi ha qui ens els vol fer perdre, i per això no ens podem quedar quiets.
Tu penses que el debat identitari amaga l'estat del benestar que va endarrere o el dèficit que tenim en infraestructures, en canvi jo penso que precisament aquesta és la solució: Ser "amos" de les nostres decision... Llegir més
Em posa trist que la conscencia política dels ciutadans implicats, es perdi en els debats identitaris nacionalistes esterils promuguts per ambdues bandes que ens distreuen del rerefons politic que amaguen i que entenc és el més important. Així mentrestant no es parla de la visió tenen de l'actual model neoliberalista basat en l'especulació financera, de quina és la seva implicació amb el manteniment de l'estat del benestar i de les politiques social, model d'infraestructures etc...
Exacte! Estic d'acord amb el que diu el Roger i afegeixo.... si el que vols és la independència de Catalunya no cal donar-hi tantes voltes, només hi ha 3 opcions......Reagrupament, Esquerra o Solidaritat Catalana.
La resta, no volen referèndums, no volen declaracions unilaterals i no volen la llibertat.
I no ho dic jo, ho diuen els seus dirigents i els seus programes electorals.
Evidentment tampoc estic a favor de possibles pactes antinaturals, i ho dic... Llegir més
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.
Els comentaris reflecteixen únicament l'opinió dels usuaris. sentmenat.com es reserva el dret a no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que contiguin insults o difamacions o que siguin contraris o atemptin contra la Llei. sentmenat.com no assumeix cap responsabilitat derivada del contingut dels comentaris, que correspon als seus autors.
Els comentaris anònims que continguin crítiques, acusacions, insults i/ o referències a persones sense responsabilitats públiques seran eliminats automàticament.
Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat de sentmenat.com