La imatge és perfecta: una cama ferma damunt el patí, l’altra lleugerament aixecada, les dues mans agafant l’estic amb força. Velocitat, potència, bellesa. Quico Alabart travessa la línia de mig camp, veu forat i executa un xut esplèndid. Ni Riera ni Onieva aconsegueixen aturar la bola, però de sota la porteria surt la figura imposant de Ramoneda, tota negra. Ha seguit bé la jugada i s’ha avançat al xut; amb el pit descobert atura la bola i amb un cop ...
Llegir més

3 comentaris

Em complau anunciar-vos la pròxima inaguració del Diari de Sentmenat. Un diari virtual, plural, independent i d’opinió. Creat per persones molt diferents, aficionades al món de la comunicació i amb un objectiu ben definit: informar sobre l’actualitat del nostre poble.

Ens ajuntem redactors i col·laboradors de tota mena, amb visions diferents de la vida, d'edats molt distants entre sí, però amb una mitjana d'edat jove; això entre d'altres coses marcara la ...
Llegir més

Un comentari

Fa un parell de setmanes, movent-me per aquest lloc web (¿o se’n diu pàgina web?; no ho sé mai), vaig clicar la pestanya «Fotos/postals» i, introduint-me a «Fotografies antigues», vaig veure a la pàgina 4 un retrat de grup que porta per peu «Treballadors de l’Enxanxa». Em va alegrar aquest respecte al terme, perquè per certs ambients corre un deliri falsament normalitzador que fa estralls. Els noms propis, siguin de persona o de lloc, no es poden alterar ...
Llegir més

3 comentaris

L'altre dia vaig anar a Sabadell amb la meva mare. La meva mare té una discapacitat física que li impedeix fer llargs recorreguts a peu, és per això que gaudeix (és el seu dret) d'una targeta per aparcar en places reservades per a minusvàlids (ja que ella té reconeguda la seva minusvalia). Doncs al arribar a Sabadell, al centre en vam trobar tres o quatre de seguides. Sorpresa la nostra quan les quatre estaven ocupades. Quan ens trobem amb un cas d'aquest sempre ens pica la curiositat veure ...
Llegir més

Un comentari

Ahir. Pàgina 244. L’obro a l’atzar. No és un llibre, és el llibre. Deia així...

[...] -Quan obté el nen la voluntat lliure? Als dos anys, corre per tot arreu i assenyala tot el que veu. Als tres anys empipa la seva mare i als quatre, de sobte li fa por la foscor. On és la llibertat Sofia?- li diu el mestre.

-Quan te quinze anys, s’asseu davant el mirall i fa proves amb el maquillatge. És aquest ...
Llegir més

2 comentaris