Quan van arribar els noranta, al poble ja no podíem veure partits de Divisió d’Honor perquè el Sentmenat havia baixat de categoria. Però potser era l’hoquei mateix el qui havia baixat de categoria. L’hoquei, que hauria pogut convertir-se en l’esport nacional, va quedar colgat per tones de futbol, de bàsquet, de cotxes i motos... I la caiguda de l’hoquei va coincidir amb la del país. Llavors encara no ho sabíem. Semblava que el país continuava endavant, ...
Llegir més

2 comentaris

Primer de tot donar les gràcies al Marc per haver dedicat part del seu temps al conflicte sahrauí. Després del reportatge d'ahir, espero que ningú n'hagi quedat indiferent. Vam fer rebombori, tant com vam poder, perquè tothom veiés el reportatge del 30 minuts, e-mails, trucades, entrades als blocs, el boca-orella..... i va funcionar. Ahir, després de veure el reportatge, el telèfon de casa no parava de sonar, el fixe, el mòbil, el mòbil del meu company.... gràcies ...
Llegir més

2 comentaris

No sé si estic incorrent en el tema que potser volia tractar la Maria, però després de veure el 30 minuts d'avui, que ella mateixa ens va indicar veure a tots els llistaires, no m'he pogut estar de posar un crit al cel. El conflicte del Sàhara és un conflicte que ressona a les meves oïdes des de fa anys. Quan era més petit, em preguntava perquè, als estius, Sentmenat s'omplia de nens i nenes de pell fosca que, en arribar el setembre, desapareixien. A l'escola ens ...
Llegir més

2 comentaris

La imatge és perfecta: una cama ferma damunt el patí, l’altra lleugerament aixecada, les dues mans agafant l’estic amb força. Velocitat, potència, bellesa. Quico Alabart travessa la línia de mig camp, veu forat i executa un xut esplèndid. Ni Riera ni Onieva aconsegueixen aturar la bola, però de sota la porteria surt la figura imposant de Ramoneda, tota negra. Ha seguit bé la jugada i s’ha avançat al xut; amb el pit descobert atura la bola i amb un cop ...
Llegir més

3 comentaris

Fa un parell de setmanes, movent-me per aquest lloc web (¿o se’n diu pàgina web?; no ho sé mai), vaig clicar la pestanya «Fotos/postals» i, introduint-me a «Fotografies antigues», vaig veure a la pàgina 4 un retrat de grup que porta per peu «Treballadors de l’Enxanxa». Em va alegrar aquest respecte al terme, perquè per certs ambients corre un deliri falsament normalitzador que fa estralls. Els noms propis, siguin de persona o de lloc, no es poden alterar ...
Llegir més

3 comentaris