dissabte, 4 febrer de 2012 | 11:52h
Pep Vallbé
Pep Vallbé

El bloc
Perfil


Pep Vallbé logo rss

Vaig néixer aquí i hi dormo, perquè la major part del dia la passo fora. Treballo d'investigador en l'Institut de Dret i Tecnologia de la UAB i sóc professor de Ciència política a la Universitat de Barcelona.


ultims articles

etiquetes

arxiu



altres blogs


Dimecres, 7.1.2009. 11:24 h

Bo i reclòs, observo

Bo i reclòs, observo Coberta del primer treball de Manel

Enmig del període de reclosió (social, intel·lectual i de moltes altres coses) que imposen alguns requisits acadèmics, faig cas d'en Jordi Vinyets–-que de tant en tant em recorda que fa temps que no escric res al bloc–-i anoto quatre coses. La meva resistència a escriure durant aquest temps es devia bàsicament al fet que tenia ganes d'escriure sobre alguna cosa que m'agradés, no per criticar. I ha estat el mateix Vinyets qui m'ha donat un motiu per fer-ho, encara que sigui breument, fa pocs dies, fent-me a mans un disc assegurant que es tracta del "millor disc en català d'aquest any que ha passat".
Llegeix més





Dissabte, 31.5.2008. 07:15 h

Me'n vaig, però abans...

Me'n vaig, però abans... Estudiants universitaris jugant a cartes

El dimecres marxem a Itàlia per estar-nos-hi quatre mesos. Sembla que a la gent li costa de creure que el propòsit de l'estada és lícit, laboral, no ociós, malgrat que serà un plaer. Ja hi haurà temps de parlar sobre les vivències, l'entorn, el menjar i el vi, en la mesura que pugui. Però abans hi ha penitència: exàmens. I dic penitència perquè hom creu sovint que en els exàmens els únics que pateixen són els alumnes.
Llegeix més





Dimarts, 25.3.2008. 11:59 h

Múrgoles amb foie, i cava

Poques vegades he vist tanta unanimitat a la taula de casa nostra —i ho he provat amb persones força diferents quant a gustos— com quan hi he posat un platet de múrgoles amb foie. La nostra cuina dóna, entre tantes altres coses, una autèntica meravella que ens remunta a aquells temps en què sempre es guardava alguna cosa "pel dia de demà". Parlo del bolet sec; en concret, de la múrgola.

Enmig de la dictadura del rovelló, la múrgola es mereix un homenatge.
Llegeix més



Etiquetes: múrgoles, foie, cava

lectures 3526 lectures comentari 4 comentaris



Divendres, 7.3.2008. 13:31 h

Sobre la tirania (i III)

[Aquesta és la tercera i última part de la traducció de l'assaig de Joseph Brodsky, "On Tiranny", Less Than One: Selected Essays. New York: Farrar-Straus-Giroux, pp. 113-122. Per descomptat, si el text grinyola és per culpa meva.]  

Mentre duen el seu denominador mort, les càmeres no paren de clicar, i tant els estrangers com els nadius tracten de veure les seves cares inescrutables, intentant descobrir el successor. El mort pot haver estat prou vanitós com per deixar un testament polític, però de tota manera no es farà públic.
Llegeix més



lectures 2273 lectures comentari 3 comentaris


publicitat


Dimarts, 4.3.2008. 10:57 h

Sobre la tirania (II)

Sobre la tirania (II) Lenin i Stalin

[Aquesta és la segona part de la traducció de l'assaig de Joseph Brodsky, "On Tiranny", Less Than One: Selected Essays. New York: Farrar-Straus-Giroux, pp. 113-122. Per descomptat, si el text grinyola és per culpa meva.]

Per tal d’amagar els seus orígens purament demogràfics, un partit sovint desenvolupa la seva pròpia ideologia i mitologia. En general, una realitat nova és sempre creada a imatge d’una de més antiga, imitant-ne les estructures.
Llegeix més



lectures 1220 lectures comentari Cap comentari



Dijous, 28.2.2008. 16:13 h

Sobre la tirania (I)

[Abans que ningú no esmerci ni un segon a llegir tot el que segueix, haig d'avisar de dues coses. La primera, que "Sobre la tirania", per la seva extensió, serà repartit en tres entrades, de les quals avui us presento la primera. En segon lloc, avanço que l'autor del text no sóc jo, sinó en Joseph Brodsky, poeta, assagista i professor de literatura, a més de premi Nobel. En aquest temps de retirades a destemps i d'eufemismes sobre una cosa tan planera i vulgar com la tirania, he cregut interessant traduir el següent assaig, la referència del qual és: Joseph Brodsky, "On Tiranny", Less Than One: Selected Essays.
Llegeix més





Dimecres, 13.2.2008. 08:58 h

El català i les esquerres

Primer de tot he d'avisar que aquesta entrada té com a pretext inicial un comentari d'en Jaume al bloc de Jesús Alonso referent a la llengua catalana. Dic que és un pretext perquè tinc la sensació que en aquest aspecte, com en molts altres, l'ésser humà català té la capacitat de perdre la memòria d'una forma extraordinària. Tampoc és la meva intenció personalitzar aquesta entrada ni dirigir-me a en Jaume, sinó que li demano que em permeti utilitzar el seu comentari per il·lustrar el que vull dir.
Llegeix més




publicitat


Dilluns, 4.2.2008. 11:26 h

El mite de la baixa

No estic gens acostumat a estar malalt. Estic gairebé segur que en tot l'EGB només vaig faltar un dia a classe, que recordo perfectament. Tenia varicel·la i vaig haver-me de quedar tot el dia a casa dels meus avis. No sé per què, aquell dia el nostre mestre, en Josep, de qui per altra banda guardo un molt bon record, va decidir no fer classe i treure tota la classe a la plaça de la Vila i dedicar-se a fer jocs. Naturalment, vaig estar-me el matí observant, des de la finestra del menjador dels meus avis, com els meus companys jugaven sense parar i jo no podia sortir.
Llegeix més



lectures 1253 lectures comentari 2 comentaris



Dimarts, 15.1.2008. 12:20 h

El poble: la vida i la mort

Obrint llibres passats he trobat que fa exactament quatre anys vaig prendre unes notes i vaig subratllar un llibre que llegia: La voluntad, de José Martínez Ruiz, Azorín: «La vida en los pueblos [...] es una vida vulgar... es el vulgarismo de la vida. Es una vida más clara, más larga y más dolorosa que la de las grandes ciudades. El peligro de la vida de pueblo es que se siente uno vivir... que es el tormento más terrible. [...] De ahí los prejuicios que aquí cristalizan con una dureza extraordinaria, las pasiones pequeñas.
Llegeix més



Etiquetes: azorín, pobles, ciutats

lectures 1417 lectures comentari 8 comentaris



Dilluns, 31.12.2007. 16:15 h

Bestiari

El problema són els homes. En principi, els homes es juguen la vida pels camins de Sentmenat perquè si topen amb membres d'altres grups hi surten perdent. Cal dir que mentre la trobada amb quads i motos sempre resulta perillosa, la relació entre ciclistes i homes és poc previsible, però en general és pacífica. L'altre problema gros que tenen els homes és amb altres homes. Pels boscos i camins trobem homes que caminen, homes que corren, homes que busquen bolets (o espàrrecs), homes que cacen.
Llegeix més




publicitat



peu

Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat de sentmenat.com

© sentmenat.com, 1996-2012

creativecommons