146 lectures
2 comentarisSembla que alguna cosa es mou en el panorama musical i cultural català. Sembla que hi ha gent amb ganes de fer molta feina i de fer-la ben feta. I, cosa que encara és millor, gent amb ganes de fer-nos-ho passar bé sense fer cap concessió a la mediocritat. Darrerament hem vist com apareixien grups com Manel o Mazoni, capaços de dir coses noves i d'oferir alguna cosa més que la majoria: lletres interessants, un so posat al dia, poca presumptuositat. Tenim també un Roger Mas fent miracles amb textos de Verdaguer i goigs solsonencs.
Llegir més
dissabte, 4 juliol de 2009 | 22:47h
Roger Vilà
Roger Vilà 
Sentmenat, 1968. Exjugador d'hoquei sobre patins, filòleg, heavy impenitent i ratafiaire. Des del 1994 visc a Santa Coloma de Farners, on treballo al Servei Comarcal de Català de la Selva. Casat i amb catorze fills.
Dilluns, 22.06.2009. 19:47
La mala premsa
Els diaris ja no m’interessen. M’avorreixen. Encara més: em fastiguegen. Estic tip d’informacions banals, de successos, de notícies negatives. I de tòpics. Dies enrere, tots els diaris treien en portada els estudiants que es queixaven –com sempre i pels segles del segles– que la prova de llengua catalana de la selectivitat va ser molt difícil. És cert? És fals? Tant se val: és el tòpic, allò que toca dir.
Llegir més
Dimecres, 20.05.2009. 21:19
Mirna a Girona, aquest maig
© Roger Vilà
M de Mirna
Mirna a Girona, aquest maig
© Roger Vilà
Dijous, 30.04.2009. 11:06
Sentmenat, la guerra que algú va guanyar
A hores d’ara ja he vist el vídeo Sentmenat, la guerra que ningú va guanyar. He quedat parat perquè és un muntatge molt ben fet, professional, que podria programar qualsevol cadena de televisió. M’ha agradat tant, que ja n’espero la segona part. Suposo que es titularà Sentmenat, la guerra que algú va guanyar, i que servirà per descriure l’altra cara de la moneda: el paper dels qui simpatitzaven amb els nacionals durant la guerra, el paper dels cacics i de la gent de dretes, la repressió franquista, les vicissituds dels qui van haver d’exiliar-se sense haver fet res de dolent, etc.
Llegir més
Dimarts, 14.04.2009. 16:46
Deliciosos, malgrat tot...
© Foto extreta del bloc Olleta de verdures
Persecució
Deliciosos, malgrat tot...
© Foto extreta del bloc Olleta de verdures
Hi ha una anècdota que em persegueix. Em passa de tant en tant, en els llocs més diversos i amb personatges diferents, però la situació sempre és més o menys la mateixa. Explicaré una de les ocasions en què m’ha succeït. Sóc al forn fent cua per comprar el pa. Mentre m’espero, s’afegeix a la cua una dona que acaba d’arribar. En veure-la, la saludo. És una exalumna de l’escola d’adults, on temps enrere havia assistit als cursos de català que s’organitzen al vespre.
Llegir més
Dijous, 26.03.2009. 23:22
La mama, el cotxet i el mòbil
Si algú em preguntés quina és la icona de la nostra època -del final de la primera dècada del segle XXI-, gosaria dir que és la imatge de la mama, el cotxet i el mòbil. I ho diria per diverses raons. En primer lloc, perquè aquesta és una imatge quotidiana que domina els carrers, els llocs públics, la vida als pobles i a les ciutats. Té una presència abassegadora que la converteix gairebé en un lloc comú.
Llegir més
© sentmenat.com, 1996-2009 | crèdits | avís legal