En la darrera entrada d'aquest bloc parlava del col·legi de les monges i de la classe dels nascuts l'any 1968. Aquell grup es va dispersar inexorablement -però, com bé s'ha vist, no definitivament- l'any 1982. Una colla vam decidir continuar estudiant; alguns van matricular-se a l'Institut Manolo Hugué de Caldes de Montbui, i uns altres vam anar a parar al Vidal i Barraquer, a Sabadell. Per a tots, però, aquell setembre va ser la primera vegada que deixàvem el poble sols, sense la companyia dels pares, per anar a un altre poble.
Llegir més

Devíem fer sisè d'EGB a ca les monges, no me'n recordo prou bé. Amb un company de classe vam tenir una idea meravellosa: abans que les noies comencessin la classe de gimnàstica, entraríem al salón i ens amagaríem dins el plint; cada cop que les noies correguessin cap a aquesta mena de cavall de fusta per saltar-hi pel damunt, els veuríem les cuixes pel forat que servia d'agafador. La idea era genial i els resultats foren immillorables.
Llegir més

Ens fotem veis, tu! Au, ja ho he dit. El cas és que aquesta setmana he rebut un correu d'unes companyes de Sentmenat que proposen una trobada de tots aquells qui vam néixer pels volts del 68 i vam compartir un munt d'anys les aules de ca les monges. Esclar, enguany en fem quaranta, i això s'ha de celebrar. I no hi faltaré.

Tinc molts records d'aquella època, tots bons, i m'és molt difícil posar-hi ordre. Però ara em ve de gust portar-ne algun a col·lació seguint el fil dels anys.
Llegir més