Dimarts, 6.4.2010. 18:27 h

Llegendaris

Aviat farà trenta anys de tot plegat. Trenta anys... La temporada 1982-1983 va ser històrica per a l'ACD Sentmenat. I en aquesta ocasió la història no la va escriure el primer equip, sinó un grup de nois que es trobaven de ple en l'adolescència i que van conformar un equip infantil d'hoquei sobre patins com mai no s'havia vist a Sentmenat fins llavors. Ells van obrir el camí perquè posteriorment altres equips de Sentmenat repetissin els seus èxits i fins i tot els superessin. Guiats amb mà de ferro per un entrenador molt exigent -l'ara plàcid excursionista Josep Vilà-, es van conjurar per superar tots els obstacles i arribar gairebé a tocar el cim amb la punta dels dits.

Només un pèl de sort els va impedir guanyar-ho tot, però amb tot i això el premi que van obtenir va ser immens: el reconeixement dels altres i l'orgull de sentir-se herois, o, més ben dit, de saber-se herois. Perquè van vèncer en un munt de batalles, van derrotar grans enemics, van sortir victoriosos de partits èpics, i van ser aclamats com Déus per les noies més belles de tot Sentmenat, que acudien a la pista i es desmaiaven en veure'ls jugar, en veure'ls patir, en veure'ls guanyar. Desmais dels quals només es recuperaven quan aquests jugadors alats les consolaven a les frondoses fosquedats del Corralillo. Allí, asseguts en els seus trons, envoltats per tothom, havien de narrar un i altre cop les seves proeses sobre patins davant els precs de les donzelles i l'admiració dels més joves, aquells que somiaven arribar alguna vegada a repetir alguna d'aquelles gestes.

Tot va començar amb la lliga. Van quedar primers per davant del tot poderós Noia de Santi Carda. A les eliminatòries van deixar KO el Cerdanyola de Joan Carles Aguilera. A la fase de classificació per al Campionat d'Espanya van caure contra el Sants del mític Polo, cosa que els va obligar a superar el FC Barcelona per poder anar a la repesca. I ho van fer. I van superar la repesca, jugada a Sentmenat mateix al maig del 1983, després de guanyar tots els partits contra el Clumbi de Mallorca, l'Estadium Casablanca de Saragossa i el Juneda.

El Campionat d'Espanya es va jugar a Reus. Era el primer equip del Sentmenat que jugava un Campionat d'Espanya. Allà es van tornar a veure les cares amb el Sants d'en Polo, i en aquesta ocasió es van revenjar i els van guanyar per 2-1. Tan sols un maleït empat contra una gran Maçanet, conduït pel genial Guillem, els va barrar les portes de la final. Decebuts, van perdre el partit de consolació contra el Reus i van acabar quarts. A la final, el Maçanet va superar el Tordera de Ponsdomènech per 4-2. Però la temporada no havia acabat: aquests tres equips -Sentmenat, Maçanet i Tordera- encara es tornarien a trobar en el 5è Torneig Cosat Brava, celebrat al setembre a Blanes. Allò va ser una mena de repetició del Campionat d'Espanya, i en aquesta ocasió els sentmenatencs van voler demostrar que aquell era el seu any, que ells podien guanyar-ho tot, i que havia estat molt injust que no arribessin a la final a Reus. Ningú no els va poder aturar, ni tan sols el campió i el subcampió d'Espanya, que van caure impotents davant del joc desplegat pels nostres herois:

Sentmenat-Maçanet:   4-2
Blanes-Sentmenat:      4-6
Ripollet-Sentmenat:     3-9
Sentmenat-Canet:       6-1
Tordera-Sentmenat:    2-4

Per a ells foren la glòria i els llorers, i van tornar de Blanes cridant als quatre vents: "Veni, vidi, vinci." Enrere quedava l'estiu de 1983, en què, per cert, van passar un parell de coses més: un doble enfrontament ACD Sentmenat - FC Barcelona. Per una banda, l'invencible equip infantil va jugar un partir al Palau Blaugrana contra el FC Barcelona, del qual sembla que les cròniques no van recollir el resultat, i el primer equip del Sentmenat va jugar la final de la Copa d'Europa i va quedar subcampió. Realment, el 1983 va ser un any per al record, l'any que l'equip format per aquells joves adolescents es va convertir en llegenda.