Divendres, 4.2.2011. 17:35 h

Quatre marquesos i una ciutadana

He afirmat sovint que els catalans som massa diferents dels espanyols, tot i que hi ha persones de bon cor i millor voluntat -i potser massa excel·lentíssim esperit- que creuen que no és veritat. Una d'aquestes persones és un company de feina que ahir em deia: "Al final potser sí que m'acabaran fent independentista!" "Al final!, dius? Si ja no n'ets ara vol dir que ets ben bé un cas perdut!", li vaig respondre. Però bé, tornem on érem, perquè els qui són un cas perdut són realment els espanyols. Avui arribo a casa i llegeixo la notícia següent: "El Rey concede el título de marqués al seleccionador Vicente del Bosque." Del futbol al marquesat, com ha de ser. Un altre grande d'Espanya, d'aquesta Espanya tan ben pintada per Goya, tan castissa, tan autèntica, tan del XVIII, tan latifúndica i allunyada d'Europa.

I al costat de Vicente del Bosque, tres marquesos més: un empresari -gent ferma, pencaire-, un magistrat del Constitucional -un garant de la Constitució- i un flamant premi Nobel de literatura, l'inefable Vargas Llosa -gent de lletres, entesa, amb aquell punt d'anticatalanisme tan ben valoradet.

Mentrestant, per refermar la distància que ens separa dels espanyols, aquí en comptes de premiar marquesos premiem ciutadanes. Perquè no és sinó una partidària dels Ciudadanos la dona que ha guanyat el premi més ben dotat de les lletres catalanes: la Nuria Amat (si us plau, el nom sense accent, com sempre l'ha escrit). Aquesta fins ara furibunda enemiga de la normalització de la llengua catalana veu premiada la seva trajectòria amb els 90.000 eurets del premi Ramon Llull i una neteja d'imatge que li permet posar-se al davant de la plèiade del nostre país.

A Espanya premien els seus. A Catalunya premiem els seus. Ves si som diferents!

Si el marquès de Sentmenat aixequés el cap!