dimecres, 7 gener de 2009 | 19:04h
Roger Vilà
Roger Vilà 
Sentmenat, 1968. Exjugador d'hoquei sobre patins, filòleg, heavy impenitent i ratafiaire. Des del 1994 visc a Santa Coloma de Farners, on treballo al Servei Comarcal de Català de la Selva. Casat i amb catorze fills.
Dissabte, 18.10.2008. 10:32
El 34è president dels Estats Units, Dwight D. Eisenhower, va dir: "El pessimisme mai va guanyar cap batalla. El món pertany als optimistes; els pessimistes són mers espectadors." He llegit aquesta frase i automàticament he pensat: "Ja està, ja m'han descobert. Sóc un pessimista d'aquests que no guanyaran mai cap batalla." Em sembla que se m'ha accelerat el pols i tot.
Després, però, he anat donant voltes a la sentència del personatge en qüestió i m'ha semblat descobrir-hi algunes trampes. On ell deia 'optimistes', m'ha semblat més aviat que volia dir 'els poderosos', o fins i tot 'els mateixos de sempre'. I respecte dels espectadors, no és just a l'inrevés? No són els optimistes els qui contemplen des del seu cofoisme les tribulacions i els tràfecs dels pessimistes en el seu intent de fer alguna cosa per canviar allò que dubten que es pugui canviar?
Sí, ja ho sé, intento inútilment de justificar-me, de buscar un forat per on escapar-me després de veure'm atrapat sota el dit que m'assenyala com a pessimista recalcitrant. Canviaré, doncs, de tàctica i intentaré afegir-me al grup dels optimistes que es mengen el món. Només em cal alguna dada, una notícia breu, un comentari agafat al vol, qualsevol cosa que em demostri que vaig errat i que l'optimisme és possible.
Deixaré de banda l'economia -de ben segur que el mateix Eisenhower si ara fos president dels Estats Units no mostraria tanta alegria-, perquè ja sabem que no són bons temps. Ah, el temps! Avui plou, i això és una bona notícia. Començo a sentir-me més bé. Obro el diari: en Montilla protesta perquè Zapatero no ha complert els compromisos per desplegar la llei de dependència. Coi, hi va fort; això m'anima. Què més? No pot ser que no trobi res més; el món és ple de notícies belles, i sobre el nostre país encara n'hi ha d'haver més!
Continuo buscant. I de cop, la primera patacada. M'assabento que entre l'any 2000 i el 2007 Catalunya ha rebut tantes persones immigrades com Alemanya. Catalunya té 7 milions d'habitants; Alemanya, 80. Com podem endreçar-ho, això? Què està passant? Què significa tot plegat? Segona patacada: Fernando Savater guanya el Planeta; la finalista, com ell, és de la colla del Manifiesto. Sense comentaris.
A partir d'aquest moment, decideixo abandonar la recerca. Per què he d'intentar fer-me creure que sóc el que no sóc? No cal. La vida és com és. Mentrestant, no sé pas com, ben casualment, remenant per internet he anat a parar a un bloc interessant: http://marxemdecatalunya.blogspot.com/. Això sí que és optimisme! Qui s'hi apunta?
Dwight D. Eisenhower
Fernando Savater, exultant
382 lectures
4 comentaris
© sentmenat.com, 1996-2009 | crèdits | avís legal
4. arlequí 19.10.2008. 23.59h sentmenat
L'acudit s'explica dient que "un pessimista és un optimista mal informat".
El sentit comú ens hauria de fer sentir-nos cofoïs de la "revolució" que tot just acaba d'iniciar-se.
¿ A cas qui sigui escollit nou President dels Estats Units d'Amèrica, així que prengui possessió del seu càrrec, NO ORDENARÀ que diferents Comissions de persones "HONESTES" i amb vàlua professional, investiguin perquè el sistema capitalista trontolla ?
Penso que, a l'any 1879, la nit abans de "declarar-se" la ... Llegir més
3. Roger Vilà 19.10.2008. 14.23h Santa Coloma de Farners
És que el panorama, Ana M., és trist. La realitat és crua. Davant d'això, estic d'acord que la solució no és marxar i abandonar (sí que és una opció, una tria personal, no pas una solució). Quedar-se i conformar-se tampoc és una solució (torna a ser una opció). Ara, com et rebel·les? Individualment, com passes a l'acció? Dir que aquesta és la solució és fàcil, i raonable, però com la poses en pràctica?
Fa anys, per exemple, que treballo en dos àmbits complexos: la normalit... Llegir més
2. Ana M. Reyes 19.10.2008. 13.42h Sentmenat
Totalment d'acord amb el Miquel. El problema és quan no vols conformar-t'hi ni abandonar el teu país; creus que la rebel.lió és possible, però topes amb la crua realitat... Tampoc importa si eres optimista o pessimista perquè t'acaba aclaparant la impotència total i una profunda soledat. Pot ser l'explicació que empeny l'autor de l'article a trencar amb tot.
En fi, un text interessant, però tan il.lustratiu que m'ha deixat molt trista.
1. Miquel Vivet 18.10.2008. 14.07h Sentmenat
Crec que el que fa guanyar batalles no és pas ser optimista o pessimista, sinó conformar-se o revelar-se.
L'article, molt bo, crec que l'encerta de ple en l'anàlisi, encara que no m'agrada la seva solució, la de fotre el camp.
Els comentaris reflecteixen únicament l'opinió dels usuaris. sentmenat.com es reserva el dret a no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que contiguin insults o difamacions o que siguin contraris o atemptin contra la Llei. sentmenat.com no assumeix cap responsabilitat derivada del contingut dels comentaris, que correspon als seus autors.