Cercle Sentmenatenc

Aquests dies entre els llistaires sentmenatencs hi ha hagut un interessant debat sobre la possibilitat de formar un grup cívic que promogués l'opinió a l'entorn dels grans temes que afecten el poble. En general, tothom està d'acord que és bo generar aquest debat, fer que es parli d'allò que interessa els ciutadans i forçar els partits polítics locals a opinar sobre aquestes qüestions. Les divergències vénen quan s'apunta l'opció que un grup d'aquesta mena, un cop creat, pugui acabar presentant-se o no en unes eleccions municipals. Tampoc queda clar quin paper podrien jugar en aquesta iniciativa aquelles persones que formen part d'algun partit polític o que en són simpatitzants.

La idea és interessant: fomentar el debat, crear opinió, millorar la informació que circula sobre aquests grans temes, etc. Però dur-la a la pràctica no és senzill. Tot plegat m'ha fet recordar la feina que tota una colla vam dur a terme a Sentmenat fa més o menys una quinzena d'anys. Si la memòria no em falla, va ser a finals del 1991 i a principis del 1992 que Josep Bigas va parlar amb diferents persones per mirar de publicar una revista a Sentmenat. Després de mesos de preparació i de reunions al Coro, de polir detalls, de lligar caps, el juny d'aquell 1992 va sortir el primer número de la Revista de Sentmenat. Em sembla que puc dir que allò va ser tot un esdeveniment.

Curiosament, la intenció d'aquell grup era semblant a la que aquests dies s'ha comentat a la llista de correu sentmentenca: volíem informar, promoure que es parlés de determinades qüestions... I també volíem fer cultura, aportar idees, sacsejar una mica el poble. Per poder editar la revista ens vam haver de constituir com a grup, com a entitat. Així va néixer el Cercle Sentmenatenc, que a més d'editar la publicació també podia organitzar actes, debats, etc.

El primer Consell de Redacció el vam formar Josep Bigas, Guillem Biosca, Antoni López i jo mateix. Més endavant també en van formar part Jaume Avellaneda, Judit Permanyer i el desaparegut Josep Vinyets, una de les persones més inquietes i disposades a col·laborar en tot el que volgués dir "fer poble" que mai hagi conegut. Però des del primer número la revista va comptar amb una llista envejable de col·laboradors, entre els quals no podien faltar-hi els blocaires Andreu Rossinyol o Jaume Carbonell, l'omnipresent Jordi Vinyets, Cati Solà, Mia Martí, Marc Soler, o una franquesina, de nom Anna Lloveras, que m'acompanya en l'exili colomenc des de fa catorze anys. La llista és llarguíssima, ja que s'ampliava número rere número, cosa que dóna fe de la implantació que la revista va tenir al poble.

Entre els papers i esborranys corresponents a l'acte de presentació del primer exemplar, que va tenir lloc el dia 26 de juny del 1992 al Coro, he trobat aquests mots:

"La Revista de Sentmenat pretén ser un mitjà d'informació i d'opinió fet al poble i per als sentmenatencs. La idea va sorgir a partir de la necessitat de dotar la nostra petita vila d'un òrgan d'expressió eficaç, que cobrís mínimament el forat produït per la manca de publicacions d'aquest tipus; publicacions que, d'altra banda, amb la seva existència o no, poden donar la mesura de la vitalitat cultural d'una localitat.

"Després de mesos de reunions periòdiques, la idea embrionària ha cristal·litzat en el primer número de la Revista. Al llarg de 28 pàgines, el Consell de Redacció i els diversos col·laboradors que han participat en el projecte donen els seus punts de vista sobre temes d'actualitat i informen de qualsevol cosa que pugui ser d'interès per als habitants de Sentmenat. Aquests darrers, ja sigui a títol personal o com a representants de les entitats de la vila, tenen l'oportunitat d'expressar-hi les seves idees i comentaris que creguin escaients a través de les seccions creades amb aquesta finalitat. Es tracta, en definitiva, que tothom tingui dret a polemitzar i a defensar els seus arguments per mitjà d'un debat obert."

Efectivament, es tractava d'això. La revista va sortir al carrer durant dos anys i el Cercle Sentmenatenc va organitzar algun acte sonat, com un multitudinari debat sobre el Quart Cinturó. Van ser bons temps.

Ara, uns quants sentmenatencs i sentmenatenques debaten sobre la possibilitat de crear un grup social amb unes intencions potser semblants a les que tenia aquell Cercle Sentmenatenc. Tant de bo la idea tiri endavant. Seria un bon senyal de com està el poble: viu, inquiet, inconformista.