El Corralillo

Una tarda d'aquestes remenava entre els discos de vinil que tenim a casa i em vaig topar amb el maxi-single de la cançó "Our house", dels Madness, mític grup dels vuitanta que acaba de passar per Barcelona per actuar al Sónar. No vaig resisitir la temptació de tornar a escoltar la peça, i de seguida em vaig sentir traslladat a l'any 1982 i al no menys mític "Corralillo" de Sentmenat.

Per si de cas, aclariré que em refereixo a la platea del Coro, una sala que els diumenges a la tarda durant una època inoblidable, a la primera meitat dels vuitanta, es va convertir en discoteca per als joves de Sentmenat que encara no podíem entrar al Pub Peta ni teníem mitjans per desplaçar-nos a altres pobles. El Corralillo va complir una funció molt important: tranquil·litzar els nostres pares, que ens sabien a prop i ben localitzats. Però va ser molt més que això: per a un grapat d'adolescents que tot just deixàvem enrere la infantesa, aquell sala del Coro va ser un espai de descoberta, de relació, de desvetllament...

Hi vam descobrir un munt de música. Des dels Krafwerk fins als Madness, passant pels principals grups de pop de l'època: The Human League, Yazoo, Culture Club, Soft Cell, Roxy Music... També hi vam descobrir el rock i el heavy. Alguns havíem de pregar molt a l'inefable Josep Boix, dj del Corralillo durant una llarga temporada, fins que accedia a posar-nos unes quantes cançons dels Rolling, Genesis, AC/DC, Barón Rojo, Iron Maiden o Suzi Quatro, per exemple.

També hi vam descobrir altres coses. Allà dins ballàvem, ens cansàvem com bojos, xerràvem i, per sobre de tot, intentàvem lligar i deixar-nos lligar. Sort en vam tenir, d'aquells sofàs ben disposats sota les llotges, que gràcies a la foscor oferien prou privacitat per atrevir-nos a ser atrevits i demanar a les noies que ens duien de corcoll si volien sortir amb nosaltres. Ja n'hi vam aprendre, de coses!

Aquells anys van donar molt de si. Tardes de diumenge, festes de cap d'any, carnestoltes, celebracions de tota mena, un bon grapat de borratxeres -llavors qualsevol bar et servia alcohol sense problemes-, moments de felicitat màxima i els més terribles desenganys. Tot hi cabia. Els records i les anècdotes s'amunteguen; però com que cadascú té els seus no en referiré cap. Els qui vau viure aquells dies, proveu d'escoltar un altre cop "Our house" i veureu com us hi traslladeu. Evidentment, us passaria el mateix si escoltéssiu "Tainted love", de Soft Cell.

Em sembla que encara vam escoltar molt de temps aquestes cançons al Pub Peta, quan ja hi vam poder començar a entrar. De tota manera, amb quina cançó ens va rebre el Peta? Potser amb alguna de The Cure? Potser.