Dilluns, 22.6.2009. 19:47 h

La mala premsa

Els diaris ja no m’interessen. M’avorreixen. Encara més: em fastiguegen. Estic tip d’informacions banals, de successos, de notícies negatives. I de tòpics. Dies enrere, tots els diaris treien en portada els estudiants que es queixaven –com sempre i pels segles del segles– que la prova de llengua catalana de la selectivitat va ser molt difícil. És cert? És fals? Tant se val: és el tòpic, allò que toca dir. Si parlen de política només és per treure a la llum draps bruts, errors de gestió i tafaneries vàries. L’acció de govern no importa, els encerts no venen diaris, les bones decisions no interessen.

Els polítics poden haver comès errors, però els mitjans han contribuït tant com han pogut a transmetre una mala imatge de la política i dels que s’hi dediquen. El resultat és un desprestigi cada cop més gran de la tasca política. Els mitjans de comunicació, i en especial la premsa escrita, han pres un camí perillós. I de retruc també l’ha pres la professió del periodisme.

Després de fullejar un diari acabes pensant que el món en què vivim només s’interessa per l’urbanisme, la crisi econòmica, les notícies truculentes o morboses, o, esclar, l’esport. Teníem ‘teleescombraria’ i ara patim la ‘premsa brossam’. I algú ens voldrà fer creure que això és el que volen els lectors.
   
Doncs penso que tard o d’hora caldrà demanar responsabilitats a aquests mitjans, perquè ells tindran una bona part de culpa del clima que es respira avui dia a l’entorn de determinades qüestions, del desprestigi de la política, de la sensació que el català és una llengua difícil i antipàtica, etc.

La premsa escrita va en camí de desaparèixer: cada dia més prima, més buida, més pobra. Començo a veure que no la trobaré a faltar.