dimarts, 22 maig de 2012 | 19:14h
Roger Vilà
Roger Vilà
Sentmenat, 1968. Exjugador d'hoquei sobre patins, filòleg, heavy impenitent i ratafiaire. Des del 1994 visc a Santa Coloma de Farners, on treballo al Servei Comarcal de Català de la Selva. Casat i amb catorze fills.
- Per ara, l'última entrada 15.02.2011
- Quatre marquesos i una ciutadana 04.02.2011
- El dilema 24.01.2011
- Esperit de contradicció 05.12.2010
- "Tornarem a..." 29.11.2010
- Francesc Rodríguez AMICS MUSEU-ARXIU DE SENTMENAT I RÀDIO SENTMENAT, DOS PROJECTES ENGRESCADORS 11.05.2012
- Jordi Torroja Cal aclarir algunes coses 10.05.2012
- Jordi Torroja Sentmenat es pot permetre una policia local? 07.05.2012
- Àngels Padilla LES TRADICIONS 09.04.2012
- Jaume Carbonell Fidalgo 10 coses que sap la ciència política (i la resta de la gent, no)* 01.02.2012
Dimecres, 21.5.2008. 21:02 h
Curiosament, es tracta d'un terme mèdic que apareix tan sols al diccionari de l'Enciclopèdia Catalana i que, atès que no pertany a l'àmbit general, no figura al diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans. El mot, d'entrada, ja és bonic, però la definició de la seva segona accepció l'eleva a la categoria de joia lexicogràfica sense parió. Ve-te'l aquí:
menacme: període de la vida femenina en el qual són a llur ple les activitats menstruals.
Lector o lectora, abans de passar-ne via, abans de tirar avall, vés enrere i torna a llegir aquesta frase, torna a gaudir d'aquest moment d'exultació de la llengua. "Període de la vida femenina"..., "a llur ple"...
No hi ha cap dubte que aquell dia el lexicògraf o lexicògrafa va comptar amb una inspiració extraordinària. Vida femenina és un sintagma delicadíssim, vague i concís alhora, mentre que l'aparició del possessiu llur en aquesta construcció afegeix un toc deliciosament arcaic i fins i tot poètic, per bé que estiguem parlant, no ho oblidem, d'activitats menstruals.
Bé, al costat d'aquesta joia trobem altres mots, alguns de menys agradosos a l'oïda. De fet, també podríem parlar de la definició més repulsiva del diccionari. Jo dubto entre dos mots: decol·lació i... melena. Per cert, heu dit mai a algú "quina melena més maca que portes?" Ja us ho fareu.
Doncs ja ho sabeu, decol·lació o melena? De segur que l'amic Jordi Vinyets ja ho té clar.
Salut.
La paraula més maca
Al llarg dels darrers quinze anys, treballant de tècnic de normalització lingüística, he hagut de recórrer sovint als diccionaris per consultar-hi dubtes i comprovar la grafia d'un mot determinat. Aquestes recerques m'han permès més d'una vegada descobrir les petites joies que amaguen algunes d'aquestes obres lexicogràfiques. Sempre casualment, succeeix que els ulls se'n van a passejar per la pàgina del diccionari i topen amb un mot inesperat, excels, sublim. És així com una vegada vaig anar a parar a la definició més bella, fina i delicada que un mot pot tenir en la nostra llengua, el bell catalanesc.
Curiosament, es tracta d'un terme mèdic que apareix tan sols al diccionari de l'Enciclopèdia Catalana i que, atès que no pertany a l'àmbit general, no figura al diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans. El mot, d'entrada, ja és bonic, però la definició de la seva segona accepció l'eleva a la categoria de joia lexicogràfica sense parió. Ve-te'l aquí:
menacme: període de la vida femenina en el qual són a llur ple les activitats menstruals.
Lector o lectora, abans de passar-ne via, abans de tirar avall, vés enrere i torna a llegir aquesta frase, torna a gaudir d'aquest moment d'exultació de la llengua. "Període de la vida femenina"..., "a llur ple"...
No hi ha cap dubte que aquell dia el lexicògraf o lexicògrafa va comptar amb una inspiració extraordinària. Vida femenina és un sintagma delicadíssim, vague i concís alhora, mentre que l'aparició del possessiu llur en aquesta construcció afegeix un toc deliciosament arcaic i fins i tot poètic, per bé que estiguem parlant, no ho oblidem, d'activitats menstruals.
Bé, al costat d'aquesta joia trobem altres mots, alguns de menys agradosos a l'oïda. De fet, també podríem parlar de la definició més repulsiva del diccionari. Jo dubto entre dos mots: decol·lació i... melena. Per cert, heu dit mai a algú "quina melena més maca que portes?" Ja us ho fareu.
Doncs ja ho sabeu, decol·lació o melena? De segur que l'amic Jordi Vinyets ja ho té clar.
Salut.
1627 lectures
2 comentaris
Imprimir
Compartir
Hola Roger. La paraula que més m'agrada és "amalgamar", un verb molt bonic que vol dir unir en un tot uniforme, com per exemple aliar un metall amb mercuri o bé amalgamar dues races.
Molt bon comentari.
Salut.
Valora aquest comentari: 
0
0
0
0
Comentari inadequat 
No et deixis d'altres meravelles de la nostra llengua com 'olisbe', un mot que, de la mateixa manera que 'cuguç', ha caigut en el desús i caldria recuperar.
De fet, si no recordo malament, un poeta sentmenatenc va dedicar alguns versets a algunes aquestes joies lexicogràfiques en un dels números de la malauradament desapareguda 'Revista de Sentmenat'.
En tot cas, des que em vas ajudar a descobrir aquests termes mai no he tornat a fer cap referència a la cabellera de les noies, la por a qu... Llegir més
Valora aquest comentari: 0
0
0
0
Comentari inadequat
1
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.
Els comentaris reflecteixen únicament l'opinió dels usuaris. sentmenat.com es reserva el dret a no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que contiguin insults o difamacions o que siguin contraris o atemptin contra la Llei. sentmenat.com no assumeix cap responsabilitat derivada del contingut dels comentaris, que correspon als seus autors.
Els comentaris anònims que continguin crítiques, acusacions, insults i/ o referències a persones sense responsabilitats públiques seran eliminats automàticament.
