Roger Vilà
Roger Vilà 
Sentmenat, 1968. Exjugador d'hoquei sobre patins, filòleg, heavy impenitent i ratafiaire. Des del 1994 visc a Santa Coloma de Farners, on treballo al Servei Comarcal de Català de la Selva. Casat i amb catorze fills.
La paraula més maca
Al llarg dels darrers quinze anys, treballant de tècnic de normalització lingüística, he hagut de recórrer sovint als diccionaris per consultar-hi dubtes i comprovar la grafia d'un mot determinat. Aquestes recerques m'han permès més d'una vegada descobrir les petites joies que amaguen algunes d'aquestes obres lexicogràfiques. Sempre casualment, succeeix que els ulls se'n van a passejar per la pàgina del diccionari i topen amb un mot inesperat, excels, sublim. És així com una vegada vaig anar a parar a la definició més bella, fina i delicada que un mot pot tenir en la nostra llengua, el bell catalanesc.
Curiosament, es tracta d'un terme mèdic que apareix tan sols al diccionari de l'Enciclopèdia Catalana i que, atès que no pertany a l'àmbit general, no figura al diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans. El mot, d'entrada, ja és bonic, però la definició de la seva segona accepció l'eleva a la categoria de joia lexicogràfica sense parió. Ve-te'l aquí:
menacme: període de la vida femenina en el qual són a llur ple les activitats menstruals.
Lector o lectora, abans de passar-ne via, abans de tirar avall, vés enrere i torna a llegir aquesta frase, torna a gaudir d'aquest moment d'exultació de la llengua. "Període de la vida femenina"..., "a llur ple"...
No hi ha cap dubte que aquell dia el lexicògraf o lexicògrafa va comptar amb una inspiració extraordinària. Vida femenina és un sintagma delicadíssim, vague i concís alhora, mentre que l'aparició del possessiu llur en aquesta construcció afegeix un toc deliciosament arcaic i fins i tot poètic, per bé que estiguem parlant, no ho oblidem, d'activitats menstruals.
Bé, al costat d'aquesta joia trobem altres mots, alguns de menys agradosos a l'oïda. De fet, també podríem parlar de la definició més repulsiva del diccionari. Jo dubto entre dos mots: decol·lació i... melena. Per cert, heu dit mai a algú "quina melena més maca que portes?" Ja us ho fareu.
Doncs ja ho sabeu, decol·lació o melena? De segur que l'amic Jordi Vinyets ja ho té clar.
Salut.
642 lectures
2 comentaris
2. Jaume Carbonell F. 30.5.2008. 13.56h Sentmenat
Hola Roger. La paraula que més m'agrada és "amalgamar", un verb molt bonic que vol dir unir en un tot uniforme, com per exemple aliar un metall amb mercuri o bé amalgamar dues races.
Molt bon comentari.
Salut.
1. Jordi 29.5.2008. 16.25h Sentmenat
No et deixis d'altres meravelles de la nostra llengua com 'olisbe', un mot que, de la mateixa manera que 'cuguç', ha caigut en el desús i caldria recuperar.
De fet, si no recordo malament, un poeta sentmenatenc va dedicar alguns versets a algunes aquestes joies lexicogràfiques en un dels números de la malauradament desapareguda 'Revista de Sentmenat'.
En tot cas, des que em vas ajudar a descobrir aquests termes mai no he tornat a fer cap referència a la cabellera de les noies, la por a qu... Llegir més