Dimarts, 15.2.2011. 21:42 h

Per ara, l'última entrada

"En aquests estadis de la civilització, sorollosos i vacus, tot deriva cap a la vanitat, tot emmena vers la vanitat. I, per al civilitzat, la forma nova de la vanitat consisteix a tenir el seu gran nom imprès en un diari!" Aquests mots els fa dir Eça de Queirós a un dels seus personatges més extraordinaris, Fradique Mendes, al darrer quart del segle XIX. Canvieu, si voleu, diari per bloc o per Facebook. Continuem. El mateix Fradique diu en una de les seves cartes: "A excepció d'alguns filòsofs esclavitzats pel mètode i d'alguns devots rosegats per l'escrúpol, tothom avui en dia ens desempalleguem alegrement de la galdosa tasca de comprovar. És amb impressions fluides que formem les nostres fermes conclusions. [...] D'aquesta manera passem el nostre sant dia penjant etiquetes definitives a l'esquena dels homes i de les coses. No hi ha acció individual o col·lectiva, personalitat o obra humana, sobre la qual no estiguem preparats per promulgar una opinió ximple."

Tot això surt de la ploma d'Eça de Queirós a finals del segle XIX. Si ara fem un salt sobre el llarg, dens i embrollat segle XX i ens plantem a la segona dècada del segle XXI, ens ruboritzarem de vergonya i de confusió en veure'ns delatats, desemmascarats, de mig a mig. Que fàcil que és convertir-se en un opinador sense escrúpols, en un d'aquests vanitosos que denuncia Fradique Mendes, i enfilar-se al púlpit des d'on predicarem els nostres judicis balders, les nostres asseveracions ridícules, les nostres conviccions inconsistents.

Avui tot és soroll, verbositat, xerramenta. I si de tant en tant apareix una idea bona, aquesta queda colgada enmig de tanta vacuïtat. Humilment, després de llegir Eça de Queirós, després de topar amb la veu forta i aclaridora de Kundera -com odia la indiscreció que regna en els nostres temps, la conversa fútil-, no puc fer altra cosa que esgrimir unes unces de coherència i aturar aquest raig indolent de paraules fins que tingui realment alguna cosa a dir, alguna idea que em cremi a les mans. Fins que no arribi aquest moment, prefereixo deixar aquest bloc en silenci. Gràcies per tot.