Dissabte, 28.2.2009. 09:57 h

La melena i la lletra [se]

En una entrada d'aquest bloc vaig portar a col·lació la que per a mi és la paraula més maca del diccionari: menacme, una paraula que compta amb una definició esplèndida. I en aquella mateixa entrada advertia del mal ús que sovint es fa del mot melena. Això és el que en diu el diccionari:

     melena: evacuació per l'anus de sang digerida, llefiscosa i de color negre, conseqüència d'una hemorràgia digestiva alta.

Vet aquí que quan lloem la melena d'algú -en comptes de la seva cabellera- ens endinsem en un terreny relliscós. La vida, la semàntica -el diccionari, vaja-, ens deparen aquestes sorpreses. N'hi ha d'altres, que potser en alguna ocasió destaparé.

Abans, però, no puc evitar comentar un mal costum que m'enerva i que fa referència a la pronúncia d'una lletra. Com tothom sap, la lletra ce en català corresponen a dos sons diferents segons la posició:

    [k] davant de a, o, u: cap, cos, cul
    [s] davant de e, i: cep, cim

Doncs bé, ja fa anys que aquest sistema trontolla, sobretot quan la ce forma part d'una sigla, perquè molts catalanoparlants ja no pronuncien una [s], sinó una [θ], és a dir, un fonema inexistent en català i manllevat del castellà. Tothom sap diferenciar aquests dos exemples:

    En català diem:      cep   [sep]
    En castellà fan:      cepo [θepo]

Penseu, si no, en tres casos qualssevol, com ara: CD, PC o IPC. La gran majoria de mortals catalanoparlants pronuncien aquestes lletres "a la castellana". I el problema és que aquest fenomen s'està estenent a molt altres mots, fins i tot a paraules del vocabulari comú; a més, cauen en aquest error personatges de tota mena: polítics, professors, escriptors, gent considerada mínimament culta i formada.

Parlant de polítics, ja fa molts anys que gairebé ningú és capaç de pronunciar PSC correctament; bé, en català vull dir. Tothom diu aquesta sigla en castellà. Però és que ara ja podem sentir CiU [θiw], no pas [siw], i ho diuen els mateixos militants del partit! Els exemples són innombrables, el càncer s'estén. I els que ho fan no saben el perill que corren. Resulta que la ce castellana, [θ], és un fonema dental. Això vol dir que per produir-lo la llengua passa entremig de les dents: una ensopegada en el moment de dir el so, un mal pas, i zast!, la llengua queda escapçada com per una guillotina. Jo no m'hi arriscaria.

És més segur, més recomanable i -tot s'ha de dir- més genuí pronunciar sempre bé la ce: [se]. Feu el que vulgueu, esclar.