Dissabte, 1.11.2008. 16:25 h

Rusticam Linguam

Nom del vi: Rusticam Linguam
Celler: Celler Jove
Denominació d'origen: Sentmenat
Anyada: 1988
Preu aproximat: 150 de les antigues ptes.

Recordo, d'això deu fer prop de vint anys, un dia que a casa vam trobar una caixa molt ben desada que contenia ampolles de vi. No era un vi qualsevol. Eren ampolles de la llegendària collita de 1966 de "Marquès de Sentmenat", una de les millors anyades que mai van sortir del Celler Cooperatiu del poble. Vam gosar obrir-ne una i, malgrat que el vi feia temps que havia deixat enrere el seu moment òptim, vam quedar sorpresos que encara poguéssim gaudir d'aquella obra d'art filla dels ceps sentmenatencs. Alguns pensareu que exagero, i tindreu tota la raó, però la memòria ja té aquestes coses, oi?

Justament per no refiar-me només de la memòria, he fullejat de nou el primer número de la Revista de Sentmenat, aparegut el juny de 1992, i hi he trobat un article excel·lent de Jaume Verdaguer sobre el tancament del Celler Cooperatiu, que es va produir el 29 de febrer d'aquell mateix any. L'article fa una breu repassada històrica sobre la presència de la vinya a Sentmenat i per mitjà de diverses entrevistes exposa com era el procés de producció del vi i quins eren els ceps que dominaven a les nostres terres. Alguns dels noms del raïm són ben coneguts, però d'altres no els havia sentit mai enlloc i m'han semblat esplèndids: picapoll, sumoll, garnatxa blanca, garnatxa negra, pansa rossa, pansa tendra, salsenyo, cua-sec, carrega-ruc... Finalment, l'article també esmenta les tres grans collites que van permetre embotellar el vi "Marquès de Sentmenat": 1964, 1966 i 1972.

Doncs bé, parlant de vinyes i de revistes, retorno al vi que he esmenat al començament: Rusticam Linguam. Enguany fa vint anys d'aquella collita. Vista amb perspectiva, s'ha de reconèixer que en va resultar un vi irregular, poc estructurat, sense unes aromes gaire definides. Fou un vi complex, però poc equilibrat, fruit segurament d'una gran barreja de raïms molt diferents i de la inexperiència dels enòlegs que hi van intervenir... Ara, ningú no pot negar que va ser tota una experiència i que mentre hi érem pel tros ens ho vam passar molt bé.

Per a qui no ho recordi, Rusticam Linguam és l'estrambòtic nom que vam triar tot un grup de joves per a una revista que es va publicar per primera i última vegada l'abril de 1988. La iniciativa va sorgir de l'àrea sociocultural de l'Ajuntament, en aquell temps a càrrec de Francesc Bastida i Josep (Jovep, segons la revista) Vilaró. Durant la gestació del projecte, uns quants joves del poble ens vam trobar moltes vegades amb la Montserrat Sellés, que si no m'erro llavors treballava a l'àrea de joventut i cultura de l'Ajuntament. Al llarg d'unes quantes setmanes vam anar escrivint i recollint articles, ressenyes, textos literaris, dibuixos i material de tota mena, fins que vam tenir a punt el primer i únic número de la revista que sortiria a llum. Sembla que el cost de l'edició va eixugar tot el pressupost de què es disposava, o potser aquells joves, com sol passar, vam donar mostres de poca constància... Ja se sap: "Això ja ho hem provat; què més podem fer, ara?" Hauria estat molt interessant que Sentmenat hagués pogut comptar amb una publicació com aquella. Però ja es veu prou que això no és fàcil, ni llavors ni ara, ni a Sentmenat ni a qualsevol altra banda. 

Sigui com sigui, més que vi, allò va semblar xampany: esclat, bombolles, alegria, fugacitat... El regust que en va quedar, però, fou bo. I la presentació s'ha d'admetre que era preciosa: la portada lluïa un collage excel·lent de Jaume Cañameras, l'amic Coleto. Us en queda cap ampolla?