Dimarts, 29.12.2009. 15:49 h

Sabadell, un futur bell

Tot té (o tots tenim) dues cares, i cap no és ben bé blanca o negra. Pontificar és molt fàcil, i els opinadors d'estar per casa (coi, m'he sentit autoal·ludit) solen fer-ho sovint. És tan senzill com anar escampant sentències a tort i a dret fent veure que hom posseeix la veritat pura. Aquesta advertència inicial ve a tomb perquè darrerament algun malnat, més llosc que llondro, s'ha dedicat per aquí a prop a difamar el bon nom de la indiscutible capital del Vallès, l'honorable -i, encara més, honesta- ciutat de Sabadell. I això és injust.

Sabadell deu ser una de les ciutats que més ha aportat al desenvolupament del país des de tots els punts de vista. Econòmicament, n'ha estat un dels motors indispensables que han fet de Catalunya una regió rica, avançada i capdavantera. Culturalment, ha estat el bressol d'algunes de les personalitats més influents de les nostres lletres (em vénen al cap, per exemple, els noms de Joaquim Folguera, Francesc Trabal o el mai prou anomenat Joan Oliver). El periodisme haurà d'estar per sempre agraït a Sabadell per haver donat dues figures impressionats: Ramon Barnils i Miquel Calçada. Podria continuar aquesta llista parlant d'esport, d'associacionisme (Sabadell podria ser considerat el centre mundial de l'associacionisme!), de ciència (la ciutat és bressol d'arqueòlegs, d'historiadors com Pau Vila...), de patrimoni arquitectònic (can Feu, la casa Duran, l'Hotel Suís...), de música (l'òpera, els centenars de grups que han sorgit a l'Arraona del segle XX), etc.

Parlant de música, en els temps en què els joves sentmenatencs teníem el pub Peta com a segona -alguns fins i tot com a primera- residència, quan teníem ganes d'anar a fer un volt i canviar d'aires, solíem fer cap a algun dels esplèndids pubs que ens oferia Sabadell. Entre els millors per l'ambient i per la música que hi podies escoltar hi havia el Diesel i el Krasnapolsky. Sí, eren altres temps, però aquests locals ens van deixar a molts un regust inoblidable d'una bona època.

El que és ben cert és que avui dia Sabadell no té la repercussió que es mereix. A mesura que es va anar apagant el repic ensordidor dels telers, la ciutat sembla que va perdre pistonada. Però la capital del Vallès, amb els seus més de dos-cents mil habitants, amb una història al darrere que li dóna tota la força que ha de tenir, estic segur que té per endavant molt de camp per córrer. Si avui se'n parla poc, si el present sembla que passa per la totpoderosa Barcelona o per altres indrets del país que estan més de moda, només és perquè Sabadell s'està preparant per fer l'esclat definitiu, per sorgir novament des del darrere a fi d'encapçalar la nova Catalunya que es comença a configurar i que en un termini no gaire llunyà serà una realitat.

Sabadell té un bell futur. Només li cal creure-s'ho i fer un parell de cops de cap. Canviar d'alcalde, per exemple, seria un bon inici. Eradicar els feixistes, una bona continuació. La Catalunya dels propers deu anys necessita el suport i l'empenta de Sabadell. Però abans Sabadell ha de saber desempallegar-se d'aquest llast. I ho aconseguirà. Bon 2010, sabadellencs.