Sentmenat-Euzèdes-Solius-Farners

Les vacances s’han acabat. Han estat llargues, ho reconec: cinc setmanes de repòs i desconnexió. I el primer dia de feina la pregunta que tothom em fa és la previsible: “On has anat?” On he anat...? Doncs cada tarda he fet la cerveseta al bar del poble, he passejat pel parc, he anat a comprar el pa i la fruita, en fi, m’he estat a Santa Coloma. “I no has anat enlloc!?” Coi, quina insistència; deixa-m’ho pensar...

No, no he agafat cap Ryanair ni me n’he anat a l’altra punta de món. Ara, ben mirat, sí que he fet algunes excursions més o menys turístiques. En primer lloc, m’he arribat dos cops fins a Sentmenat, a veure l’excursionista gros, vull dir mon pare, que mentre feia els cims pirinencs va decidir tornar a casa per la via ràpida i d’una forma original: amb helicòpter. Això sí, amb el requisit previ d’haver-se de trencar una cama, cosa que va fer amb aquella alegria de quan paguem el peatge a l’autopista. Inevitables, per tant, un parell de baixades a Sentmenat per gaudir de la fresca de la terrassa i dels sopars freds -que no ho són mai del tot- de la mare.

Perquè no fos dit, dies enrere també vaig creuar el Pirineu, però en cotxe. Amb l’Anna vam omplir un parell de maletes i vam enfilar amunt cap al llogarret occità d’Euzèdes, altrament conegut com el Paradís a la Terra. No diré on para perquè no cal que aneu a comprovar si ho és o no, el Paradís. Agafeu avions, que això d’anar en cotxe està passat de moda. Sigui com sigui, nosaltres hi vam estar a la glòria.

Un cop retornats a l’estiuenca i termal vila de Santa Coloma de Farners -Farners de la Selva per als republicans-, l’Anna, treballadora de mena, va tornar a la feina, i jo vaig anar a passar un parell de dies al monestir de Solius, on la casualitat va voler que hi trobés alhora amics de colomencs i de sentmenatencs il·lustres. El món és petit, i això es veu pràcticament sense sortir de casa. Allà vaig llegir, vaig fer sestes i nones, i vaig assaborir bones menges i un deliciós vi negre de Capmany.

Vet aquí que les setmanes han anat passant i, sense anar ben bé enlloc, el cert és que he fet tot el que s’espera d’unes vacances: voltar-la, reposar, llegir i viure bé. Que la pau sigui amb vosaltres...