Divendres, 28.12.2007. 10:40 h

Una manera de començar

Això de començar el bloc és pitjor que situar-se davant un full en blanc. Per això vaig per feina i avanço per on aniran els trets. Fa molts anys que no visc a Sentmenat, i per tant no puc opinar sobre com està ara el poble ni sobre allò que s'hi cou. Les meves visites són curtes i esporàdiques, i només em permeten veure quin bloc de pisos nou s'ha alçat, quin carrer s'ha obert; és a dir, allò que es percep des del cotxe estant i al primer cop d'ull.

Així doncs, faré el que puc fer: parlar de Sentmenat des de la distància. I això vol dir explicar allò que es digui o m'arribi de Sentmenat des de lluny, o parlar del Sentmenat que jo vaig conèixer, de fets i llocs i gent que tinc a la memòria. L'interès de tot plegat pot ser ben relatiu, ho reconec. Però em sembla que pot estar bé saber què es diu de Sentmenat en altres comarques -si és que se'n diu alguna cosa- o recuperar anècdotes i visions d'un Sentmenat que ja no existeix o que s'ha transformat moltíssim. El màxim que pot passar és que l'administrador major dels blocs m'expulsi de manera fulminant. M'hi arrisco.

Per començar -i per acabar aquesta declaració d'intencions-, esmento els dos grans centres d'interès que fan aparèixer Sentmenat a les converses dels colomencs de Santa Coloma de Farners: la MAT (òbviament) i l'hoquei (aquest any el Farners i el Sentmenat juguen al mateix grup). Doncs bé, d'això i altres coses parlaré ben aviat. Una salutació als coblocaires (tot homes!?) i als sentmenatencs i les sentmenatenques.