Aquest estiu el país és un veritable joc d'ous. Entre manifestos, models de finançament i altres misèries, la calor i una certa ferum de claveguera han acabat escolant-se cap a l'interior de les cases. I no és pas que no hagi plogut, aquesta primavera. Sort n'hi ha hagut. La pluja va netejar el paisatge i l'ambient, ens va fer sentir nets i polits, i ens va fer creure que encara vivíem en un país civilitzat. Però amb la calor han arribat les típiques imatges de la barbàrie, de les hecatombes i el mal gust: homes amb xancletes, meibes i samarretes imperi campant per tot arreu; places inundades de mares estressades que vigilen legions de nens avorrits i cridaners i més estressats encara; finestres obertes d'on surten pudors de fregits o músiques atordidores; televisors engegats les 24 hores del dia i al màxim volum.
Llegir més

Un dia qualsevol d'aquesta setmana. Em llevo, com sempre, a quarts de set. Vaig cap a la cuina i preparo un cafè. Mentre espero que pugi, poso la ràdio: "Aquesta matinada Pau Gasol..." Canvio ràpidament d'emissora: "El govern de Madrid exigirà la implantació de la tercera hora de castellà abans de..." Tanco la ràdio. Prenc el cafè, em dutxo i me'n vaig a treballar. Al migdia, quan arribo a casa, retiro el correu de la bústia: una carta de la Caixa, la revista del RACC i un fullet publicitari.
Llegir més