
Hi va haver una època
en què tots els camins
ens duien al Pub Peta.
Barra, sofàs i pista de ball,
bancades de colors i flors de plàstic,
la bola de cristall suspesa al mig,
miralls, música funky,
patxanga, molt de pop,
i alguna nit de sort
un poc de rock.
Hi va haver una època
en què el centre del món
era un racó de barra.
(...)
El Pub Peta: una època, un món, una part de la història dels qui vam néixer durant la segona meitat dels seixanta i la primera dels setanta.
Llegir més