Sembla que alguna cosa es mou en el panorama musical i cultural català. Sembla que hi ha gent amb ganes de fer molta feina i de fer-la ben feta. I, cosa que encara és millor, gent amb ganes de fer-nos-ho passar bé sense fer cap concessió a la mediocritat. Darrerament hem vist com apareixien grups com Manel o Mazoni, capaços de dir coses noves i d'oferir alguna cosa més que la majoria: lletres interessants, un so posat al dia, poca presumptuositat. Tenim també un Roger Mas fent miracles amb textos de Verdaguer i goigs solsonencs.
Llegeix més
divendres, 12 març de 2010 | 18:13h
Roger Vilà
Roger Vilà
Sentmenat, 1968. Exjugador d'hoquei sobre patins, filòleg, heavy impenitent i ratafiaire. Des del 1994 visc a Santa Coloma de Farners, on treballo al Servei Comarcal de Català de la Selva. Casat i amb catorze fills.
- El tauró 27.02.2010
- In rock 22.01.2010
- Sabadell, un futur bell 29.12.2009
- Sabadell, mala pell 23.11.2009
- La gran ensarronada 13.10.2009
- Gemma Fruitós Reflexions en veu alta 19.02.2010
- Francesc Rodríguez Una nova experiència 22.11.2009
- Jordi Coromines Amb "F" de FESTA! 17.09.2009
- Ignasi Freixes Xancletes 13.08.2009
- Oriol de la Torre Reciclatge d'oli 10.07.2009
M de Mirna
Mirna a Girona, aquest maig
738 lectures
2 comentarisLa crema i el poeta
La setmana passada, aprofitant que feia festa, vaig fer cap a Sentmenat. Va ser justament el dia de Sant Josep. Com que el pare se'n diu, la mare -l'Angelina- va preparar una crema com només ella la sap fer: finíssima, sense cap grumoll, al punt de sucre i de canyella, ben cremada. Van ser unes postres estupendes per posar el colofó a un dinar que havia començat amb un plat de mongetes i espinacs, on no faltaven les panses i els pinyons, i que havia continuat amb un rostit de porc saborosíssim.
Llegeix més
Blocaires d'avui. Blocaires d'ahir
Fent endreça per casa -per Nadal, qui res no endreça res no val-, he recuperat una capsa que hi havia sota un dit de pols als dalts d'un armari. I dins la capsa hi he trobat un bloc.
Parlo del Bloc de Sentmenat de 1992. Ara som a l'era dels blocs, però en aquella època a Sentmenat ja se'n va fer un. Era, esclar, d'una altra mena: un bloc de paper amb un full per a cada dia de l'any, que contenia el santoral i una col·laboració d'alguna de les prop de trenta persones que hi van participar.
Llegeix més
