El meu primer record relacionat amb el rock dur em situa, quan era tot just un nen, davant de la porta d'un antre infernal que feia de pub per als joves sentmenatencs dels anys setanta. Parlo del Zeppelin, el local habilitat al costat del pont de Sabadell, tocant a la riera. La construcció encara existeix. Recordo trobar-me palplantat davant de la porta del Zeppelin, acompanyat d'algun amic, absorts, escoltant una música altíssima que arribava de dins. Tot d'una, la porta s'obre i ens colpeja una barreja de fum espès, llum blava i sinistra i so eixordador.
Llegeix més

Remenant documents antics, carpetes esgrogueïdes i revistes desades des de fa qui-sap-lo, he ensopegat amb la fotografia d'un guaperes dels anys vuitanta. No és cap actor de cinema ni cap cantant de moda. És, com podeu veure, un jugador d'hoquei, i, com es dedueix per l'escut de la samarreta, un jugador d'hoquei italià. Els qui ja teniu una edat potser encara el podreu recordar. El reconeixeu?

Aquest jugador, tot i no ser actor, va ser el protagonista principal d'una pel·lícula èpica, d'una d'aquelles grans tragèdies que arriben als cinemes de tant en tant i que al final et deixen amb un regust agredolç.
Llegeix més

Aquests dies entre els llistaires sentmenatencs hi ha hagut un interessant debat sobre la possibilitat de formar un grup cívic que promogués l'opinió a l'entorn dels grans temes que afecten el poble. En general, tothom està d'acord que és bo generar aquest debat, fer que es parli d'allò que interessa els ciutadans i forçar els partits polítics locals a opinar sobre aquestes qüestions. Les divergències vénen quan s'apunta l'opció que un grup d'aquesta mena, un cop creat, pugui acabar presentant-se o no en unes eleccions municipals.
Llegeix més

La imatge és perfecta: una cama ferma damunt el patí, l’altra lleugerament aixecada, les dues mans agafant l’estic amb força. Velocitat, potència, bellesa. Quico Alabart travessa la línia de mig camp, veu forat i executa un xut esplèndid. Ni Riera ni Onieva aconsegueixen aturar la bola, però de sota la porteria surt la figura imposant de Ramoneda, tota negra. Ha seguit bé la jugada i s’ha avançat al xut; amb el pit descobert atura la bola i amb un cop d’estic sec la rebutja cap a un costat.
Llegeix més