La crema i el poeta

La setmana passada, aprofitant que feia festa, vaig fer cap a Sentmenat. Va ser justament el dia de Sant Josep. Com que el pare se'n diu, la mare -l'Angelina- va preparar una crema com només ella la sap fer: finíssima, sense cap grumoll, al punt de sucre i de canyella, ben cremada. Van ser unes postres estupendes per posar el colofó a un dinar que havia començat amb un plat de mongetes i espinacs, on no faltaven les panses i els pinyons, i que havia continuat amb un rostit de porc saborosíssim.
Llegir més

Etiquetes: crema cremada, poesia, frederic alfonso orfila, biblioteca, vida

244 lectures Cap comentari