Diguem-ho clar, encara que sigui una obvietat: és impossible que interessin a ningú gens ni mica les opinions dels esportistes que entrevisten a la ràdio o a la televió, i encara menys si es tracta de futbolistes. Posaria la mà al foc que tothom pensa el mateix, que tothom abomina aquells talls de veu infames, que encara que siguin curts es fan inacabables.

Llavors, per què els mitjans de comunicació continuen insistint a malbaratar el temps d'emissió i a augmentar els índexs de contaminació acústica amb les pèssimes declaracions d'aquests personatges? Hi ha quatre frases, i les repeteixen fins a la sacietat: "Hay que ir partido a partido", "Sólo pienso en entrenar y aprovechar las oportunidades que me dé el míster", "Ha sido un partido difícil", "Nos ha faltao suerte".
Llegeix més

Avui és habitual sentir comentaris sobre la perillositat dels joves: éssers irresponsables que amarguen la vida dels pares, no respecten el professorat ni cap mena de figura amb un mínim d’autoritat, malmeten el mobiliari urbà, criden i esvaloten pel carrer... És a dir, res de bo. No cal dir que aquests comentaris s’agreugen quan es parla dels fills de persones immigrades.

Jo mateix sóc dels que fugen de massa jovent aplegat: penso que només faran soroll i poca cosa més.
Llegeix més