Remenant documents antics, carpetes esgrogueïdes i revistes desades des de fa qui-sap-lo, he ensopegat amb la fotografia d'un guaperes dels anys vuitanta. No és cap actor de cinema ni cap cantant de moda. És, com podeu veure, un jugador d'hoquei, i, com es dedueix per l'escut de la samarreta, un jugador d'hoquei italià. Els qui ja teniu una edat potser encara el podreu recordar. El reconeixeu?
Aquest jugador, tot i no ser actor, va ser el protagonista principal d'una pel·lícula èpica, d'una d'aquelles grans tragèdies que arriben als cinemes de tant en tant i que al final et deixen amb un regust agredolç.
Llegir més
dimecres, 3 desembre de 2008 | 00:43h
Roger Vilà
Cerca per etiqueta: hoquei
Roger Vilà 
Sentmenat, 1968. Exjugador d'hoquei sobre patins, filòleg, heavy impenitent i ratafiaire. Des del 1994 visc a Santa Coloma de Farners, on treballo al Servei Comarcal de Català de la Selva. Casat i amb catorze fills.
Publicat el dia 29.11.2008
Una final
95 lectures
2 comentaris
Publicat el dia 23.1.2008
Quin equip!
El país (i 3)
Quin equip!
Quan van arribar els noranta, al poble ja no podíem veure partits de Divisió d’Honor perquè el Sentmenat havia baixat de categoria. Però potser era l’hoquei mateix el qui havia baixat de categoria. L’hoquei, que hauria pogut convertir-se en l’esport nacional, va quedar colgat per tones de futbol, de bàsquet, de cotxes i motos... I la caiguda de l’hoquei va coincidir amb la del país.
Llavors encara no ho sabíem.
Llegir més
Publicat el dia 19.1.2008
El país (2)
Uns quants anys més tard, les sensacions eren diferents quan era jo qui havia jugat un partit. Recordo que els diumenges en seure a taula encara no m’havia pogut desempallegar de la fortor de la pell podrida dels guants, que em quedava fixada a les mans. La satisfacció per la victòria o la desil·lusió per la derrota anaven acompanyades d’un cansament agradable que m’atuïa el cos.
Potser llavors el pollastre a l’ast ja havia deixat pas a un bon plat d’arròs a la cassola o, si es tractava d’alguna ocasió especial, a un saborosíssim cap de be al forn, especialitat de la casa.
Llegir més
Publicat el dia 17.1.2008
Un matí de diumenge de 1972
© Josep Vilà
El país (1)
Un matí de diumenge de 1972
© Josep Vilà
La imatge és perfecta: una cama ferma damunt el patí, l’altra lleugerament aixecada, les dues mans agafant l’estic amb força. Velocitat, potència, bellesa. Quico Alabart travessa la línia de mig camp, veu forat i executa un xut esplèndid. Ni Riera ni Onieva aconsegueixen aturar la bola, però de sota la porteria surt la figura imposant de Ramoneda, tota negra. Ha seguit bé la jugada i s’ha avançat al xut; amb el pit descobert atura la bola i amb un cop d’estic sec la rebutja cap a un costat.
Llegir més
Publicat el dia 10.1.2008
La batalla de Sentmenat (i 2)
Era el matí d'un diumenge de l'any 1978. Des de primera hora pels voltants de la plaça de la Vila es respirava un ambient tens, tallant, propi de la calma abans de la tempesta. Al llarg de la setmana anterior havien tingut lloc reunions i trobades per preparar les operacions, i semblava que tothom sabia quin era el seu paper -més endavant, enmig del fragor de la batalla, tot plegat va ser més aviat un campi qui pugui. La plaça de la Vila seria el primer escenari de les hostilitats: allà tindria lloc la rebuda.
Llegir més
Publicat el dia 28.12.2007
Una manera de començar
Això de començar el bloc és pitjor que situar-se davant un full en blanc. Per això vaig per feina i avanço per on aniran els trets. Fa molts anys que no visc a Sentmenat, i per tant no puc opinar sobre com està ara el poble ni sobre allò que s'hi cou. Les meves visites són curtes i esporàdiques, i només em permeten veure quin bloc de pisos nou s'ha alçat, quin carrer s'ha obert; és a dir, allò que es percep des del cotxe estant i al primer cop d'ull.
Llegir més
1
© sentmenat.com, 1996-2008 | crèdits | avís legal