Deu ser una manera d'entendre el paisatge, d'afaiçonar-lo, de guarnir-lo per a l'ocasió, amb el pretext sempre útil del progrés i el desenvolupament del país. Algú que té gust i poder es fixa en una part del territori, escull unes muntanyes i hi planta de tot: belles urbanitzacions, antenes de telecomunicacions, torres elèctriques que simulen ser torres Eiffel a escala...

Sentmenat, fins a un punt, és el paradigma d'aquesta manera de treballar el paisatge, almenys per a mi, que hi vaig néixer.
Llegeix més

Anant pel món, sempre hi ha aquell moment en què algú et pregunta d'on ets. Quan has marxat del poble on vas néixer i on vas viure durant vint-i-cinc anys, al principi la resposta no surt espontània; depèn del context i de vegades demana aclariments: sóc d'allà, però visc aquí...; sóc d'aquí, però visc allà... Al cap dels anys, la resposta guanya concreció: sóc de tal lloc. I si algú demana més informació, l'amplies i avall.
Llegeix més

Ara que el pessebrisme torna amb força, és el moment d'actualitzar-ne els continguts. A Santa Coloma de Farners alguns ja han començat a embellir els seus pessebres amb torres d'alta tensió que duen la llum a l'establia i trens de gran velocitat on viatgen els reis d'Orient. Només és qüestió de gustos... O de veure l'efecte que faria o farà tot plegat damunt del paisatge.

Amb la qüestió de la línia de molt alta tensió tinc por que no passi com amb el tren de gran velocitat: mentre discutíem si sí o si no i de quina manera, les màquines ja eren sobre el terreny foradant i rebentant.
Llegeix més