Fent endreça per casa, m'he ensopegat tot d'una amb un exemplar de l'any 1979 de la revista PatínSport. A la portada apareixen abraçats tres jugadors del Reus Deportiu celebrant el gol que acaben de marcar al FC Barcelona. Un clàssic Barça-Madrid d'avui dia sembla un partidet amistós de mitja costellada comparat amb aquells duels que disputaven en aquella època els equips d'hoquei del Reus i el Barça, una època en què sovint el Sentmenat matagigantes era el tercer en discòrdia. En aquesta foto hi apareix justament Manel Edo, jugador que més endavant esdevindria un dels grans fitxatges de la història del Sentmenat.
Llegeix més
dimecres, 22 febrer de 2012 | 19:44h
Roger Vilà
Roger Vilà
Sentmenat, 1968. Exjugador d'hoquei sobre patins, filòleg, heavy impenitent i ratafiaire. Des del 1994 visc a Santa Coloma de Farners, on treballo al Servei Comarcal de Català de la Selva. Casat i amb catorze fills.
- Per ara, l'última entrada 15.02.2011
- Quatre marquesos i una ciutadana 04.02.2011
- El dilema 24.01.2011
- Esperit de contradicció 05.12.2010
- "Tornarem a..." 29.11.2010
- Jaume Carbonell Fidalgo 10 coses que sap la ciència política (i la resta de la gent, no)* 01.02.2012
- Gemma Fruitós Sobre l'article de Joaquim Solé públicat al blog de Josep Vilaró 29.01.2012
- Ana Maria Reyes L'avi ho sap tot 24.01.2012
- Àngels Padilla TEORIA MOLT PERSONAL DE L'ECOSISTEMA 23.01.2012
- Josep Vilaró Perspectives de futur (o no) a l’Ajuntament de Sentmenat 17.01.2012
Diumenge, 5.12.2010. 19:27 h
Edo, Alegret i Quico Alabart
Esperit de contradicció
Edo, Alegret i Quico Alabart
1801 lectures
4 comentaris
Dijous, 10.1.2008. 19:23 h
La batalla de Sentmenat (i 2)
Era el matí d'un diumenge de l'any 1978. Des de primera hora pels voltants de la plaça de la Vila es respirava un ambient tens, tallant, propi de la calma abans de la tempesta. Al llarg de la setmana anterior havien tingut lloc reunions i trobades per preparar les operacions, i semblava que tothom sabia quin era el seu paper -més endavant, enmig del fragor de la batalla, tot plegat va ser més aviat un campi qui pugui. La plaça de la Vila seria el primer escenari de les hostilitats: allà tindria lloc la rebuda.
Llegeix més
