Tants senyals no poden ser fruit de la casualitat. Fins ara, més de mig milió de ciutadans han votat a favor de la independència de Catalunya en les consutes que s'han dut a terme a molts municipis del país. TV3 "gosa" programar un documental com "Adéu, Espanya" i, a més, aquest obté un gran èxit d'audiència. No para d'augmentar la nòmina d'intel·lectuals i de polítics que es declaren obertament a favor de la independència o que reconeixen, si més no, que aquesta sembla cada cop més l'única sortida vàlida per al país.
Llegeix més

Sinn Féin vol dir 'nosaltres mateixos'. El Sinn Féin és el conegut partit irlandès fundat fa més de cent anys, i ara m'ha vingut al cap seguint vés a saber quin fll del pensament. O sí que el sé. M'ha vingut al cap després de sentir Zapatero proclamant la fi de l'era de l'autogovern. Però qui coi és aquest Zapatero? Ha estat sempre així? S'hi ha tornat? No, ningú no canvia com ho ha fet ell. Zapatero ja era com és ara: un cínic, capaç de deixar anar les bestieses més salvatges per guanyar-se uns aplaudiments, uns vots, o senzillament per aconseguir una mica de temps.
Llegeix més

Aviat farà trenta anys de tot plegat. Trenta anys... La temporada 1982-1983 va ser històrica per a l'ACD Sentmenat. I en aquesta ocasió la història no la va escriure el primer equip, sinó un grup de nois que es trobaven de ple en l'adolescència i que van conformar un equip infantil d'hoquei sobre patins com mai no s'havia vist a Sentmenat fins llavors. Ells van obrir el camí perquè posteriorment altres equips de Sentmenat repetissin els seus èxits i fins i tot els superessin. Guiats amb mà de ferro per un entrenador molt exigent -l'ara plàcid excursionista Josep Vilà-, es van conjurar per superar tots els obstacles i arribar gairebé a tocar el cim amb la punta dels dits.
Llegeix més

L'altre dia, tot fent un cafè, comentàvem amb un company les conseqüències de la nevada, el paper dels nostres governants, en fi, la situació en general. I de sobte es va exclamar: "El que hauríem de fer és fotre al carrer els polítics actuals, tots, del primer a l'últim, estiguin al govern o a l'oposició, perquè això no hi ha qui ho arregli; no n'hi ha cap que valgui res!" "D'acord -li vaig dir-, fem-ho, fotem-los tots al carrer, que no en qui cap; i, llavors, per qui els substituïm?" "No, esclar, per ningú", em va respondre.
Llegeix més

Això va passar fa uns quants anys, durant el breu període en què vaig ser regidor a l’oposició a l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners. Un matí, l’alcalde, l’Antoni Solà, esperava la visita del llavors conseller de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat –i, per tant, honorable– Joan Carretero. Aquell dia, per un o altre motiu, gairebé no hi havia a Santa Coloma cap dels regidors, excepte jo mateix i no recordo si algun altre, i l’alcalde em va avisar de l’hora en què era previst que arribés el conseller per acompanyar-lo en la rebuda.
Llegeix més

Xavi Múrcia "in rock". Així titulava el seu article a El Punt el crític musical Xavier Castillón. I així vam trobar en Xavi Múrcia en el concert que va oferir a Girona el passat 16 de gener per presentar el seu nou projecte en solitari: Electrocançó. I em veig, doncs, per tercera vegada consecutiva parlant de Sabadell o de sabadellencs. Perquè en Xavi Múrcia és fill (predilecte, preclar, preeminent i tots els pre haguts i per haver) del sabadellenc barri de Can Puiggener. A Sabadell va començar la seva carrera musical al costat de la Mirna Vilasís, i a Sabadell tornarà el proper 18 de març per defensar en directe aquest sensacional recull de cançons que ha parit sota el nom d'Electrocançó.
Llegeix més

Tot té (o tots tenim) dues cares, i cap no és ben bé blanca o negra. Pontificar és molt fàcil, i els opinadors d'estar per casa (coi, m'he sentit autoal·ludit) solen fer-ho sovint. És tan senzill com anar escampant sentències a tort i a dret fent veure que hom posseeix la veritat pura. Aquesta advertència inicial ve a tomb perquè darrerament algun malnat, més llosc que llondro, s'ha dedicat per aquí a prop a difamar el bon nom de la indiscutible capital del Vallès, l'honorable -i, encara més, honesta- ciutat de Sabadell.
Llegeix més

En el seu darrer treball, Quimi Portet dedica una cançó a Sabadell. Interessant. Sabadell, gran ciutat, metròpoli vallesana, centre neuràlgic de la cultura i les arts, enclavament industrial de primer ordre, bressol de... res. Va, siguem realistes: Sabadell no pinta res enlloc. Deu ser, de les grans ciutats de Catalunya, la més insignificant des de gairebé tots els punts de vista. Un gironí o un lleidatà, per exemple, segurament no sentiran a parlar mai de Sabadell, ni tindran mai la necessitat d'anar-hi.
Llegeix més

La cosa va anar exactament així. El passat 14 de setembre jo passava pel carrer i vaig veure un grup de quatre mares de cara a una paret, damunt la vorera. La paret era llarga, devia fer vuit o nou metres, però aquelles dones estaven totes juntes, diria que amuntegades, just a l’extrem on la tàpia no devia superar de gaire el metre i mig d’alçada. Com que el carrer feia baixada, a l’altra punta era pel cap baix mig metre més alta.

De lluny no vaig distingir gaire bé què hi feien; potser només esperaven alguna cosa, o parlaven.
Llegeix més