Diguem-ho clar, encara que sigui una obvietat: és impossible que interessin a ningú gens ni mica les opinions dels esportistes que entrevisten a la ràdio o a la televió, i encara menys si es tracta de futbolistes. Posaria la mà al foc que tothom pensa el mateix, que tothom abomina aquells talls de veu infames, que encara que siguin curts es fan inacabables.

Llavors, per què els mitjans de comunicació continuen insistint a malbaratar el temps d'emissió i a augmentar els índexs de contaminació acústica amb les pèssimes declaracions d'aquests personatges? Hi ha quatre frases, i les repeteixen fins a la sacietat: "Hay que ir partido a partido", "Sólo pienso en entrenar y aprovechar las oportunidades que me dé el míster", "Ha sido un partido difícil", "Nos ha faltao suerte".
Llegeix més

D’acord, m’acuso: sóc el primer de fer-ho. Avui, a la xarxa, tothom opina de tot, de qualsevol manera, i es queda tan ample. Ens queixem dels tertulians setciències de la ràdio, capaços de parlar de mil temes sense cap rigor ni profunditat, però fem el mateix que ells en el nostre petit aparador de blocaires o columnistes. I és difícil resistir-se a la temptació.

Ara mateix m’agradaria parlar de l’acord de finançament.
Llegeix més

Sembla que alguna cosa es mou en el panorama musical i cultural català. Sembla que hi ha gent amb ganes de fer molta feina i de fer-la ben feta. I, cosa que encara és millor, gent amb ganes de fer-nos-ho passar bé sense fer cap concessió a la mediocritat. Darrerament hem vist com apareixien grups com Manel o Mazoni, capaços de dir coses noves i d'oferir alguna cosa més que la majoria: lletres interessants, un so posat al dia, poca presumptuositat. Tenim també un Roger Mas fent miracles amb textos de Verdaguer i goigs solsonencs.
Llegeix més

Hi ha una anècdota que em persegueix. Em passa de tant en tant, en els llocs més diversos i amb personatges diferents, però la situació sempre és més o menys la mateixa. Explicaré una de les ocasions en què m’ha succeït. Sóc al forn fent cua per comprar el pa. Mentre m’espero, s’afegeix a la cua una dona que acaba d’arribar. En veure-la, la saludo. És una exalumna de l’escola d’adults, on temps enrere havia assistit als cursos de català que s’organitzen al vespre.
Llegeix més

En una entrada d'aquest bloc vaig portar a col·lació la que per a mi és la paraula més maca del diccionari: menacme, una paraula que compta amb una definició esplèndida. I en aquella mateixa entrada advertia del mal ús que sovint es fa del mot melena. Això és el que en diu el diccionari:

     melena: evacuació per l'anus de sang digerida, llefiscosa i de color negre, conseqüència d'una hemorràgia digestiva alta.
Llegeix més

Deu ser una manera d'entendre el paisatge, d'afaiçonar-lo, de guarnir-lo per a l'ocasió, amb el pretext sempre útil del progrés i el desenvolupament del país. Algú que té gust i poder es fixa en una part del territori, escull unes muntanyes i hi planta de tot: belles urbanitzacions, antenes de telecomunicacions, torres elèctriques que simulen ser torres Eiffel a escala...

Sentmenat, fins a un punt, és el paradigma d'aquesta manera de treballar el paisatge, almenys per a mi, que hi vaig néixer.
Llegeix més

Obro el diccionari i a la pàgina 1311 trobo l'entrada polinyanització. La definició és molt clara: "1. Acció de polinyanitzar; l'efecte. 2. Procés de desfiguració del paisatge per mitjà del qual allò que era un nucli urbà harmònic o un espai natural ben conservat es converteix en un desgavell format per solars bruts, blocs de pisos aberrants, naus industrials desiguals, marges pol·luïts, voreres inacabades i àmplies esplanades a mig asfaltar.
Llegeix més