Avui és habitual sentir comentaris sobre la perillositat dels joves: éssers irresponsables que amarguen la vida dels pares, no respecten el professorat ni cap mena de figura amb un mínim d’autoritat, malmeten el mobiliari urbà, criden i esvaloten pel carrer... És a dir, res de bo. No cal dir que aquests comentaris s’agreugen quan es parla dels fills de persones immigrades.

Jo mateix sóc dels que fugen de massa jovent aplegat: penso que només faran soroll i poca cosa més.
Llegeix més

Quan van arribar els noranta, al poble ja no podíem veure partits de Divisió d’Honor perquè el Sentmenat havia baixat de categoria. Però potser era l’hoquei mateix el qui havia baixat de categoria. L’hoquei, que hauria pogut convertir-se en l’esport nacional, va quedar colgat per tones de futbol, de bàsquet, de cotxes i motos... I la caiguda de l’hoquei va coincidir amb la del país.

Llavors encara no ho sabíem.
Llegeix més

La imatge és perfecta: una cama ferma damunt el patí, l’altra lleugerament aixecada, les dues mans agafant l’estic amb força. Velocitat, potència, bellesa. Quico Alabart travessa la línia de mig camp, veu forat i executa un xut esplèndid. Ni Riera ni Onieva aconsegueixen aturar la bola, però de sota la porteria surt la figura imposant de Ramoneda, tota negra. Ha seguit bé la jugada i s’ha avançat al xut; amb el pit descobert atura la bola i amb un cop d’estic sec la rebutja cap a un costat.
Llegeix més

Fent endreça per casa -per Nadal, qui res no endreça res no val-, he recuperat una capsa que hi havia sota un dit de pols als dalts d'un armari. I dins la capsa hi he trobat un bloc.

Parlo del Bloc de Sentmenat de 1992. Ara som a l'era dels blocs, però en aquella època a Sentmenat ja se'n va fer un. Era, esclar, d'una altra mena: un bloc de paper amb un full per a cada dia de l'any, que contenia el santoral i una col·laboració d'alguna de les prop de trenta persones que hi van participar.
Llegeix més

Ara que el pessebrisme torna amb força, és el moment d'actualitzar-ne els continguts. A Santa Coloma de Farners alguns ja han començat a embellir els seus pessebres amb torres d'alta tensió que duen la llum a l'establia i trens de gran velocitat on viatgen els reis d'Orient. Només és qüestió de gustos... O de veure l'efecte que faria o farà tot plegat damunt del paisatge.

Amb la qüestió de la línia de molt alta tensió tinc por que no passi com amb el tren de gran velocitat: mentre discutíem si sí o si no i de quina manera, les màquines ja eren sobre el terreny foradant i rebentant.
Llegeix més