Per què explico això, si tothom ja ho sap? simplement per refrescar una mica la memòria, perquè ara és quan comença de debò, el tema del blog d'avui.

Actualment, sovint trobo moltes notícies als mitjans de comunicació sentmenatencs relacionades amb la política municipal. Tot això està molt bé, pero són notícies de crítica política. Aquests diuen que els altres no feien això, uns altres que per què no has fet això, i uns altres que per què no has fet no se què.... això és política? això és fer crítica política? La pregunta és: i per què no ens tirem els plats pel cap d'una vegada?

Perdoneu! però aquesta és la manera de criticar? potser sí, jo no sóc polític... però si això és fer política, si-us-plau que algú m'avisi. Entenc que s'hagi de criticar, perquè aquest és el secret d'una bona oposició i també d'un bon govern... però aquesta és la manera? és que no saben perdre? aquesta és la manera d'estimar el poble? quina imatge donem als sentmenatencs i sentmenatenques?

La meva opinió és que hauriem de deixar, entre tots, que el govern actual governi a la seva manera; és el seu primer any, i sel's ha de donar temps. La crítica hauria de ser més constructiva i esperar a que els vilatants tornem a exercir el nostre dret a vot, l'any 2011.

No sé com ho faig, però vaig afegint paraules en una frase, sense pensar en el que vull escriure, només em limito en anar construint un popurri, que desprès sembla ser un text d’allò més creatiu. No sè ni com ho faig, per què ara mateix, estic escrivint això sense ni saber el que realment vull dir.

Només ho faig per què escriure, m’ajuda a comprendre les coses, fugir dels problemes i centrar-me en el que estic fent. Trec les paraules de dins el meu cor, sense equivocar-me, no necessito cap guió, igual que a la vida, la vida no necessita cap guió, va per ella sola, i ens acompanya fins la fi.

Fa ja uns anys, participava d’unes trobades de jovent , els diumenges a la nit, sota les estrelles al Pla del Castell de Sentmenat. Alguns no sabreu ni de què anava allò, però segur que em vau sentir a parlar per el poble. Es tractava d’explicar contes i històries davant d’un públic que escoltava amb el caliu d’una guitarreta i una mica de “cali motxo” . Tothom hi podia participar, explicar les seves vivències, històries i anècdotes. 

Jo en aquelles trobades, vaig explicar molts contes , em sembla recordar que eren un total de 73 contes, això durant els anys 2000-2003 aproximadament, ara ho recordo molt vagament. Fruït d’aquelles trobades, es va editar un llibre: “ Els Contes del Pla del Castell”.

Des d’aquí animo a tothom a escriure, sigui on sigui, en un paper, en un diari, a Internet, allà on sigui, però escriviu. Us sentireu molt bé, quan ho hagueu fet.

L’escriptura us espera!

Va arribar un dia, que el meu pare em va fer un regal. No sabia ben bé que era. Semblava una mena de flauta, de fusta… el meu pare em va dir que allò era la gralla. Jo no n’havia vist mai cap d’igual, o potser n’hi mi havia fixat. Vaig intentar fer sonar aquell instrument, però em va ser impossible, allò no sonava i si em sonava semblava un ànec.

Al cap de poc temps, la colla gegantera va decidir, formar un grup de grallers i timbalers. Unes noies i jo, ens vam posar a assajar. Tocàvem el què ens venia al cap, perquè tampoc teníem ningú que ens  ensenyes.

Els gegants van anar sortint sense grallers. Un grup de grallers de Barberà del Vallès, ens va ensenyar algunes cançons, i a partir de llavors ja vam saber que era tocar la gralla, i el més important que nosaltres fèiem que els geganters portessin el Menna i la Caterina, en sentir el nostre so.

La colla va anar creixent, fins que va néixer la  Laia, l’any 1994. Així que ja teníem tres gegants per viatjar per Catalunya. Vam fer moltes sortides per Catalunya i fins i tot a França. L’ambient era molt bo, i tot anava molt bé.

Però les coses, no surten com un vol, i la colla va tenir de paralitzar les seves activitats per falta de mitjans tècnics i recursos humans. Era l’any 1997.

El Menna , la Caterina i la Laia, els hi va tocar descansar un temps.

L’any 2002, un grup de gent, va intentar tornar a reviure els gegants, i van aconseguir treure’ls a la festa major d’aquell mateix any, acompanyats de les colles geganteres de Castellbisbal i la Concòrdia de Sabadell. Però malauradament no van aconseguir estabilitzar-se com a colla. Sentmenat, sempre ha tingut aquest problema, que la gent fa massa coses, i es cansa de seguida de fer el mateix.

Van pasar uns anys, fins el 2006, quan un grup de gent jove, va voler començar amb la recuperació d’una colla que havia quedat en l’oblit. En aquell grup i vaig caure jo com a graller i mirava d’ensenyar el que sabia de la gralla. Va manar assajant al pavelló 1r de maig, primer com a colla de grallers i timbalers i desprès mesos desprès com a Geganters i Grallers.

L’any 2007, teníem la colla preparada, es va voler realitzar una sortida amb els Grallers i Timbalers a a La Llagosta, per participar a la XIVª Trobada de Gegants del Vallès. Va ser una sortida que ens va enfortir en la nostra tasca de recuperar l’espertit geganter de Sentmenat

Per la Festa Major de Sentmenat 2007, es va voler realitzar una trobada de gegants, en honor el Menna i la Caterina, per el seu 20è Aniversari ( van ser construïts l’any 1987) Aquella trobada va ser el rellançament de la colla de Geganters i Grallers de Sentmenat.

El dia 30 de març de 2008, es va realitzar la primera sortida dels Gegants, fora del municipi de Sentmenat. Va ser a la 1ª Trobada de Gegants a La Llagosta. Va ser una sortida que es mereixia la colla desprès de molts assajos i molts mal de caps, per no poder sortir de Sentmenat. En aquella sortida vam tenir la visita de l’Alcaldessa de Sentmenat, Núria Colomé, que ens va seguir durant tota la cercavila.

Així mateix, les coses no van acabar així, ja que per mitjà de la Coordinadora de Colles Geganteres del Vallès, la colla gegantera de Sentmenat, i l’Ajuntament de Sentmenat, es va poder realitzar la XV Trobada de Gegants del Vallès a Sentmenat, el dia 20 d’abril de 2008.

Ara, els gegants descansen un temps, per arribar a la festa major en molt bon peu.

Com ja deureu saber, sent el President dels Geganters i Grallers de Sentmenat, estic al davant d’aquest projecte, però això no es podria fer sense tota la gent de la colla, geganters, grallers, timbalers, persones que ens ajuden desinteressadament, Ajuntament de Sentmenat...  Tota aquesta revitalització dels Gegants de Sentmenat, no s’hauria pogut fer.

Porto als gegants a dintre meu, des de molt petit, i me’ls estimo com si fossin meus… hi han moltes coses que en certes ocasions, m’han fet pensar en deixar la colla, però sempre hi ha gent que em recolza i em dóna ànims per seguir endavant en aquesta  tasca sense ànim de lucre.

Potser tot això es un somni particular, però se que sense tota la gent que ajuda, aquest somni mai podrà ser real. Vull arribar a ser molt gran, i seguir veient el Menna, la Caterina i la Laia, ballant a la Plaça de la Vila.