Vaig arribar al grup d’Amics del Museu-Arxiu, per mitjà d’una recerca sobre la historia dels carrer de la vila, de seguida em van obrir la porta al seu projecte. Aquell temps, la seu social de l’entitat era a l’arxiu municipal. Passat els anys, ara ja instal·lats a l’antiga fàbrica de Can Vall.

Recordo que la primera exposició que vaig viure, va ser la del tèxtil a Sentmenat, que es va fer a la masia de Can Sorts. La veritat és que he viscut molts bons moments amb el grup, però crec que el millor moment, es justament l’actual, ja que hi ha el projecte que l’entitat està preparant per la dinamització cultural del Castell de Sentmenat.

És molt interessant, pots aprendre molts coses, et pots perdre amb els segles de història del castell, els seus racons, els seus encants, les seves pedres I les seves històries… sembla mentida que en un edifici hi hagi tant per descobrir. He viscut les visites que es van fer a les Jornades de Patrimoni dels anys 2010 i 2011, i les visites que ara es fan cada dissabte i diumenge de finals de mes, repeteixo és molt interessant i molt recomanable que tots  aneu a visitar el Castell, tant per dins com per fora, amb les sortides al entorn.

Des d’aquí faig una crida a la gent jove, que s’apunti a les visites que hi ha preparades, que participi a les activitats que es fan i que sobretot lluitin per preservar el nostre patrimoni històric, cultural i paisatgístic!

Ara us explicaré, la meva experiència a  Ràdio Sentmenat, vaig arribar a la ràdio, de la mà del company Manel . Vaig començar per donar veu a la música que portava en un cd. Passat uns dies, vaig voler anar més enllà hi presentar un programa musical, i així va ser… havia de trobar un nom, em va costar una mica però al final va sorgir. Hi ha un grup que especialment m’agrada, i és el grup de rock català, Els Pets. Hi ha un tema d’ells, que es diu “ Vespre” , i aquest comença: “ Cap al Vespre  és quan…”  i vaig pensar:  ja tinc el títol del programa : “ CAP AL VESPRE”, i així va ser, començava el programa nº 1.

Setmanes desprès, el company de Ràdio, l’Antoni, m’ajudava al control tècnic, dies desprès jo sol, ja podia fer més o menys tot, fins ja portar a dia d’avui 132 programes de “ CAP AL VESPRE” a Ràdio Sentmenat.

El programa s’emetia els dimecres de 2/4 de 8 a 2/4 de 9, abans d’ARA DESCANSEM. Ara s’emet els dilluns amb el mateix horari.

Ara, el nou projecte de Ràdio Sentmenat, és un nou programa, RETALLS CULTURALS I ESPORTIUS,  que segueix el llegat de RETALLS CULTURALS. És una nova motivació que em fa gaudir  de la ràdio, i treballar perquè això segueixi així, podrem fer 100, 200 o 1000 programes, però el més important és continuar obrint RÀDIO SENTMENAT!

Des d’aquí animo a tota aquella gent, que vulgui participar d’aquest projecte, que  no tingui por, de moment no mosseguem a ningú!

Dedico aquest escrit, a tots els que han participat tant als Amics del Museu-Arxiu  i  a Ràdio Sentmenat, per obrir-me les portes a ser membre d’aquestes entitats, realment estic content de poder participar-hi, i que per molts anys!!

Núria Colomé, per ser investida alcaldessa, per segona vegada consecutiva, va obtenir els vots dels regidors de CiU, els dos d’ERC i el suport del regidor del Partit Popular.

Les negociacions, entre els partits, per poder formar govern, han estat llargues i segur que molt dures. Hi ha hagut diferents opcions, per obtenir els 7 regidors per la majoria: CiU +ERC, CiU + ICV,  PSC + ICV+ERC, o també l’opció de que CiU pogués governar en minoria i pactes puntuals amb els altres partits.

Fins a últim moment, les possibilitats eren dues, els convergents feien aliança amb els republicans, o aquests s’ajuntaven amb els socialistes i ecologistes. Finalment, els dirigents d’ERC, van posicionar-se per un govern nacionalista amb els convergents, donant suport així a la candidata a l’alcaldia, Núria Colomé.

A partir d’ara caldrà veure com s’organitza aquest govern, quines responsabilitats té cadascú, i quines són les mesures per sortir d’aquesta crisi econòmica  en què tots estem immersos.

Des d’aquest espai, voldria felicitar tant a CiU com a ERC, per haver arribat a aquest consens, i els encoratjo a governar, però governar per tots els sentmenatencs i sentmenatenques, tant els que han donat la confiança als dos partits, com els que no els han votat, i els que fins i tot no han anat a votar .

També, felicitar als regidors de l’oposició, per què gràcies al seu treball, també representen a una bona part de l’electorat, i els demano que facin una oposició constructiva a aquest nou govern.

Seran quatre anys difícils per a tots, però tots junts, amb el nostre granet de sorra, hem de treballar per un Sentmenat molt millor del que ja tenim, des de la política, però també, des de les entitats tant culturals com esportives. Ens hem d’animar, em d’estar contents del poble on vivim!

Per què explico això, si tothom ja ho sap? simplement per refrescar una mica la memòria, perquè ara és quan comença de debò, el tema del blog d'avui.

Actualment, sovint trobo moltes notícies als mitjans de comunicació sentmenatencs relacionades amb la política municipal. Tot això està molt bé, pero són notícies de crítica política. Aquests diuen que els altres no feien això, uns altres que per què no has fet això, i uns altres que per què no has fet no se què.... això és política? això és fer crítica política? La pregunta és: i per què no ens tirem els plats pel cap d'una vegada?

Perdoneu! però aquesta és la manera de criticar? potser sí, jo no sóc polític... però si això és fer política, si-us-plau que algú m'avisi. Entenc que s'hagi de criticar, perquè aquest és el secret d'una bona oposició i també d'un bon govern... però aquesta és la manera? és que no saben perdre? aquesta és la manera d'estimar el poble? quina imatge donem als sentmenatencs i sentmenatenques?

La meva opinió és que hauriem de deixar, entre tots, que el govern actual governi a la seva manera; és el seu primer any, i sel's ha de donar temps. La crítica hauria de ser més constructiva i esperar a que els vilatants tornem a exercir el nostre dret a vot, l'any 2011.

No sé com ho faig, però vaig afegint paraules en una frase, sense pensar en el que vull escriure, només em limito en anar construint un popurri, que desprès sembla ser un text d’allò més creatiu. No sè ni com ho faig, per què ara mateix, estic escrivint això sense ni saber el que realment vull dir.

Només ho faig per què escriure, m’ajuda a comprendre les coses, fugir dels problemes i centrar-me en el que estic fent. Trec les paraules de dins el meu cor, sense equivocar-me, no necessito cap guió, igual que a la vida, la vida no necessita cap guió, va per ella sola, i ens acompanya fins la fi.

Fa ja uns anys, participava d’unes trobades de jovent , els diumenges a la nit, sota les estrelles al Pla del Castell de Sentmenat. Alguns no sabreu ni de què anava allò, però segur que em vau sentir a parlar per el poble. Es tractava d’explicar contes i històries davant d’un públic que escoltava amb el caliu d’una guitarreta i una mica de “cali motxo” . Tothom hi podia participar, explicar les seves vivències, històries i anècdotes. 

Jo en aquelles trobades, vaig explicar molts contes , em sembla recordar que eren un total de 73 contes, això durant els anys 2000-2003 aproximadament, ara ho recordo molt vagament. Fruït d’aquelles trobades, es va editar un llibre: “ Els Contes del Pla del Castell”.

Des d’aquí animo a tothom a escriure, sigui on sigui, en un paper, en un diari, a Internet, allà on sigui, però escriviu. Us sentireu molt bé, quan ho hagueu fet.

L’escriptura us espera!

Va arribar un dia, que el meu pare em va fer un regal. No sabia ben bé que era. Semblava una mena de flauta, de fusta… el meu pare em va dir que allò era la gralla. Jo no n’havia vist mai cap d’igual, o potser n’hi mi havia fixat. Vaig intentar fer sonar aquell instrument, però em va ser impossible, allò no sonava i si em sonava semblava un ànec.

Al cap de poc temps, la colla gegantera va decidir, formar un grup de grallers i timbalers. Unes noies i jo, ens vam posar a assajar. Tocàvem el què ens venia al cap, perquè tampoc teníem ningú que ens  ensenyes.

Els gegants van anar sortint sense grallers. Un grup de grallers de Barberà del Vallès, ens va ensenyar algunes cançons, i a partir de llavors ja vam saber que era tocar la gralla, i el més important que nosaltres fèiem que els geganters portessin el Menna i la Caterina, en sentir el nostre so.

La colla va anar creixent, fins que va néixer la  Laia, l’any 1994. Així que ja teníem tres gegants per viatjar per Catalunya. Vam fer moltes sortides per Catalunya i fins i tot a França. L’ambient era molt bo, i tot anava molt bé.

Però les coses, no surten com un vol, i la colla va tenir de paralitzar les seves activitats per falta de mitjans tècnics i recursos humans. Era l’any 1997.

El Menna , la Caterina i la Laia, els hi va tocar descansar un temps.

L’any 2002, un grup de gent, va intentar tornar a reviure els gegants, i van aconseguir treure’ls a la festa major d’aquell mateix any, acompanyats de les colles geganteres de Castellbisbal i la Concòrdia de Sabadell. Però malauradament no van aconseguir estabilitzar-se com a colla. Sentmenat, sempre ha tingut aquest problema, que la gent fa massa coses, i es cansa de seguida de fer el mateix.

Van pasar uns anys, fins el 2006, quan un grup de gent jove, va voler començar amb la recuperació d’una colla que havia quedat en l’oblit. En aquell grup i vaig caure jo com a graller i mirava d’ensenyar el que sabia de la gralla. Va manar assajant al pavelló 1r de maig, primer com a colla de grallers i timbalers i desprès mesos desprès com a Geganters i Grallers.

L’any 2007, teníem la colla preparada, es va voler realitzar una sortida amb els Grallers i Timbalers a a La Llagosta, per participar a la XIVª Trobada de Gegants del Vallès. Va ser una sortida que ens va enfortir en la nostra tasca de recuperar l’espertit geganter de Sentmenat

Per la Festa Major de Sentmenat 2007, es va voler realitzar una trobada de gegants, en honor el Menna i la Caterina, per el seu 20è Aniversari ( van ser construïts l’any 1987) Aquella trobada va ser el rellançament de la colla de Geganters i Grallers de Sentmenat.

El dia 30 de març de 2008, es va realitzar la primera sortida dels Gegants, fora del municipi de Sentmenat. Va ser a la 1ª Trobada de Gegants a La Llagosta. Va ser una sortida que es mereixia la colla desprès de molts assajos i molts mal de caps, per no poder sortir de Sentmenat. En aquella sortida vam tenir la visita de l’Alcaldessa de Sentmenat, Núria Colomé, que ens va seguir durant tota la cercavila.

Així mateix, les coses no van acabar així, ja que per mitjà de la Coordinadora de Colles Geganteres del Vallès, la colla gegantera de Sentmenat, i l’Ajuntament de Sentmenat, es va poder realitzar la XV Trobada de Gegants del Vallès a Sentmenat, el dia 20 d’abril de 2008.

Ara, els gegants descansen un temps, per arribar a la festa major en molt bon peu.

Com ja deureu saber, sent el President dels Geganters i Grallers de Sentmenat, estic al davant d’aquest projecte, però això no es podria fer sense tota la gent de la colla, geganters, grallers, timbalers, persones que ens ajuden desinteressadament, Ajuntament de Sentmenat...  Tota aquesta revitalització dels Gegants de Sentmenat, no s’hauria pogut fer.

Porto als gegants a dintre meu, des de molt petit, i me’ls estimo com si fossin meus… hi han moltes coses que en certes ocasions, m’han fet pensar en deixar la colla, però sempre hi ha gent que em recolza i em dóna ànims per seguir endavant en aquesta  tasca sense ànim de lucre.

Potser tot això es un somni particular, però se que sense tota la gent que ajuda, aquest somni mai podrà ser real. Vull arribar a ser molt gran, i seguir veient el Menna, la Caterina i la Laia, ballant a la Plaça de la Vila.