Bloc de Gustau Erill i Pinyot

Fa vint anys que sento parlar de la variant de Sentmenat...

Gustau Erill i Pinyot — Wed, 06 Feb 2008 00:06:16 +0100

Fa quasi vint anys que passo quasi cada dia per Sentmenat, i fa els mateixos anys que sento parlar de la variant...

En aquests anys, com vaig dir en un article anterior, Sentmenat s'ha fet irreconeixible. Està del tot canviat... llevat d'una cosa: les carreteres per travessar el poble són exactament les mateixes que vint anys enrere.

No sé a qui li pertocava fer-ho, però en aquests vint anys ningú ha mogut fitxa per avançar en aquesta direcció. Prou que s'han ocupat de construir, de fer polígons industrials, potser d'especular amb les terres i omplir les butxaques d'algú de diner calentó... però allò que costa diners però que suposa un avenç -o un alliberament- per a la població ha passat, un cop més, al darrer racó de les decisions per prendre. Tan al darrer, que no s'ha pres mai...

I és que passa el mateix que en molts indrets (Sentmenat no és un cas únic): es deixa que la població creixi en una quantitat destacada de persones, però ningú no pensa que caldrà escoles i instituts per atendre les necessitats de la nova població, ningú que tingui capacitat de decidir, o d'incidir-hi, s'adona que ben aviat el CAP estarà col·lapsat, que les llars d'infants i d'avis seran de seguida insuficients...

S'hi troben els que ho viuen i ho pateixen, però els que podrien posar els mitjans perquè no passés, no hi pensen mai: s'ha deixat que el trànsit es multipliqui almenys per vint en aquests anys d'ajuntaments democràtics, però ningú no ha mogut un dit perquè aquest trànsit fos adreçat cap a llocs que la població no en patís les conseqüències.,,

No es tracta de fer carreteres a tort i a dret, ni molt menys (encara acabaria justificant les desgràcies urbanístiques i ecològiques que han perpetrat d'altres governs amb carreteres traçades de manera que es veu que estan més al servei de guanys de dubtosa afiliació que no pas dels interessos de fons que ens beneficien a tots!), però sí que es tracta d'estalviar a la gent senzilla l'angoixa constant de pensar que la filla, la veïna -la persona innocent- ha de pagar per la ineptitud supina dels que en el seu moment podien fer alguna cosa, i es van estimar més intentar figurar al llibre dels rècords Guinness que no pas esforçar-se per millorar la vida real dels ciutadans que els havien escollit, i als quals havien promès de servir.

I no hi ha culpables, de tanta ineptitud? No hauria de ser ja l'hora de demanar responsabilitats a qui en tingui?

Gustau Erill i Pinyot

La pàgina web del Col·legi del Pilar fa pensar...

Gustau Erill i Pinyot — Mon, 21 Jan 2008 22:18:10 +0100

Un ciutadà que exercia de webmaster ha penjat, com qui no vol la cosa, un document d'alt significat ideològic, partidista, a la pàgina web d'una escola sentmenatenca subvencionada amb diners públics.
Fins aquí podria tractar-se simplement d'una bretolada o d'una relliscada feta per no pensar-hi prou. No ho sé, però la cosa fa pensar...
Hi ha unes determinades ideologies que s'omplen la boca de llibertat quan han demostrat al llarg de la història, i continuen demostrant, que la llibertat només la coneixen de nom.
Quan manaven, me'n recordo perfectament, ens la negaven, la llibertat, i havíem de lluitar dia sí dia també per anar-ne conquerint espais, petits espais, que procuràvem defensar i eixamplar com podíem. I sovint, si aconseguíem algun petit pas cap a la llibertat real, era perquè ells anaven curts de suports i en necessitaven dels que en el fons sempre han considerat enemics seus...
En tot el seu discurs, però, hi ha una paradoxa que es gira en contra d'ells mateixos: volen la llibertat de triar una escola on els seus fills surtin menys preparats en competència lingüística en la llengua pròpia del país, de tal manera que els seus fills a la llarga no tinguin la llibertat de triar en quina llengua es volen expressar, ja que es veuen abocats a expressar-se sempre en una de sola...
Saber llengües és un dels béns més preuats en el món actual. No conec, a més, cap defensor de la immersió lingüistica que defensi que els nens catalans han d'aprendre una sola llengua. Sentireu sempre que tots defensen que els ciutadans del futur han de saber de tres llengües en amunt.
Per què s'entesten, doncs, a aconseguir que els seus fills surtin menys preparats que els fills dels altres ciutadans? Omplint-se la boca de voler llibertat, neguen que els seus fills en tinguin el màxim, quan siguin grans...
O potser és això el que els fa por, que els seus fills pensin per ells mateixos i actuïn per ells mateixos?
Quanta imbecil·litat!
Gustau Erill i Pinyot

Sentmenat, el cul del món?

Gustau Erill i Pinyot — Fri, 11 Jan 2008 00:34:18 +0100

Hi ha pobles que al llarg del temps s'han fet respectar, i poca gent gosa dir o fer res que incomodi els seus ciutadans. Hi ha pobles, en canvi, que sembla ser que no se l'han guanyat, aquest respecte.

No és que no se'l mereixin. I tant, que se'l mereixen! Però, ves per on, no hi ha hagut representants d'aquell poble de portes enfora que n'hagin elevat el nom fins a fer-lo mereixedor d'alguna mena de temença que li eviti trobar-se amb tota una sèrie de problemes que, quan sorgeixen, estan ja en una fase que poc joc dóna per evitar el seu desenvolupament.

No ve de fa uns quants anys -posem-n'hi vint-i-nou, per exemple-, sinó de bastant més lluny. Un poble que en el seu moment, per les raons que sigui, va permetre que destruïssin una de les valls més peculiars des del punt de vista d'equilibri ecològic amb una estesa de línies d'alta tensió que fa feredat. Un poble que durant anys s'ha preocupat més de fer créixer els seus polígons industrials que de cercar l'equilibri natural entre activitat humana i natura. Un poble que de vegades ha semblat més preocupat per batre un rècord guinness d'activitats folklòriques que de fer-se un nom en el món de la cultura, l'art o la tecnologia...

Dintre seu, una sèrie de ciutadans que malden per reparar els desperfectes que la desídia dels altres ciutadans, inclosos els que han tingut capacitat de governar el mateix poble. Plens de bona voluntat, d'empenta, de ganes de fer coses, d'imaginació, fins i tot de trempera no matinera... però que xoquen un i altre cop amb el fat: l'asfalt se'ls està menjant els espais naturals, els pisos, les ruïnes arqueològiques (que, evidentment, fan nosa)... La indústria-porqueria diu que ara se'ls vol menjar fins i tot la voluntat...

No vull destapar culpables, que n'hi deu haver, però sí que m'agradaria de donar un sacseig més a la coctelera, a veure si d'una vegada per totes sabem plantar cara a tot allò que, una vegada i l'altra, ens volen fer empassar, de tan acostumats que deuen estar els de dalt a veure'ns com un poble mesell.

Gustau Erill i Pinyot

Aquell poble que m'agradava

Gustau Erill i Pinyot — Wed, 02 Jan 2008 22:16:55 +0100

Ja fa una vintena d'anys que passo un parell de cops al dia per Sentmenat, i en el decurs d'aquests anys he vist la transformació que està sofrint el poble. Uns deuen pensar que per bé, però no és la sensació que em fa: els entorns de Can Baixeres, que conservaven l'aire rural trencat només, en un extrem per la benzinera i la fàbrica de darrere seu, s'han anat convertint en un tros que res no té a envejar a les zones més massificades de Sabadell.

Més d'un se'n deu alegrar: Sentmenat creix, el diner es belluga (sobretot cap a la seva butxaca)... Però no és això el que a mi em fa glatir: crec que estem perdent massa coses de les que suposen el contrapès necessari per a l'ànima, i aviat en aquest poble que travesso tan sovint, ningú coneixerà ningú, i qui saludi pel carrer serà vist com una bestiola rara pels urbanites neoinstal·lats al poble de Sant Menna.

Decididament, Sentmenat comença a deixar de ser aquell poble que m'agradava. Espero que els sentmenatencs residents en salvin tot el que puguin, abans que se'ls mengin l'asfalt i els maons!