http://blocs.sentmenat.com// Thu, 13 Aug 2009 12:34:03 +0200 ca http://blocs.sentmenat.com/ignasi-freixes/bloc/xancletes http://blocs.sentmenat.com/ignasi-freixes/bloc/xancletes Thu, 13 Aug 2009 12:34:03 +0200 http://blocs.sentmenat.com/ignasi-freixes/bloc/xancletes
Amb aquest paisatge urbà, ve de gust refugiar-se en alguna ermita perduda i no sortir-ne fins que els primers freds del novembre acabin d’esbandir els carrers i forcin els suposats congèneres a treure la roba d’abric de l’armari, començant pels mitjons i les sabates. Que ja ho diuen: el fred civilitza.

Prou sabem que estem en crisi, i quan l’economia es posa magra les xancletes tornen al carrer perquè són més barates que qualsevol altre calçat alternatiu. El problema és que els qui les duen sempre sembla que vagin cansats, sense esma, sense prou sang a les venes per intentar caminar bé, alçant ara un peu, ara l’altre. Per això s’arrosseguen pels carrers al ritme d’un “xap-xap-xap”, que no és ben bé cap ball de saló.

Amb previsió, els ajuntaments de tot Catalunya van decidir abans de l’estiu prendre algunes mesures per eradicar l’ús infame de les xancletes. Per exemple: fer obres al centre dels pobles. Aplaudeixo la iniciativa: caminar amb aquelles andròmines als peus per carrers polsegosos o enfangats és bastant incòmode. Ara bé, hauria calgut aixecar tots els carrers, no tan sols quatre voreres, perquè els xancletaires aviat van trobar les dreceres que els convenien.

Ben mirat, no ho he entès mai, això de les xancletes: la major part de gent té uns peus horrorosos, i és millor que els duguin una mica tapats. A més, amb aquest calçat s’embruten moltíssim i s’hi fan calls, durícies, ulls de poll, càncer i gangrena. També és fàcil agafar la lepra, la tuberculosi i, avui dia, la grip del porc, dita grip nova. A banda de comportar aquests perills, no cal dir que no serveixen per fer petites caminades, ni per ballar sardanes, ni per assistir a cap dels espectacles poètics que avui s’organitzen arreu (no s’hi ha d’anar pas d’etiqueta, però segur que els organitzadors no s’arriscarien a deixar que el “xap-xap-xap” d’un xancletarire triganer compartís protagonisme amb els versos d’un poeta llorejat).

Jo fins i tot prohibiria entrar a les biblioteques amb allò als peus: estàs assegut tranquil·lament, fullejant un llibre o una revista, i de sobte aquell “xap” repetit fins a l’infinit se’t clava al cervell. Seria ben senzill: un rètol a l’entrada que avisés que estan prohibits els mòbils i les xancletes. Sí, definitivament, cultura i xancletes són conceptes contraposats, irreconciliables. Sols serveixen per seure en un banc i deixar passar l’estona sense fer res de profit.

En fi, ara només queda esperar que arribi el fred i que els comerciants muntin uns aparadors ben atractius que els facin vendre força sabates i roba d’hivern. Almenys les perdrem de vista per una bona temporada, i de retruc deixarem de sentir la cançó de l’estiu.

]]> http://blocs.sentmenat.com/ignasi-freixes/bloc/el-primer-tallat-de-la-seva-vida http://blocs.sentmenat.com/ignasi-freixes/bloc/el-primer-tallat-de-la-seva-vida Tue, 03 Mar 2009 15:30:00 +0100 http://blocs.sentmenat.com/ignasi-freixes/bloc/el-primer-tallat-de-la-seva-vida
Tot decidit, vaig entrar a una cafeteria d'una d'aquestes cadenes de color verd i parets d'obra vista a la Ronda de Sant Pere:

— Em poses un tallat?
— Un qué?
— Un tallat
— Perdone, un qué?
— Un tallat —"deu sordejar, probre noi", vaig pensar.
— Perdone es que no le entiendo
— Com un cafè amb llet però amb tassa petita
— Café con qué?
— Perdona, quan fa que treballes aquí? —això ho vaig haver de traduir.
— Tres años
— Collons, i en tres anys de treballar aquí, aquest és el primer tallat que et demanen?

Era possible que en tres anys treballant de cambrer, en plena Ronda de Sant Pere, jo fos la primera persona que li demanava un tallat?

O em trobava davant d'un capsigrany o realment aquell va ser el primer tallat en català de la seva vida.

Indubtablement havia de ser la primera opció, perquè al marxar del bar vaig sentir:

— Perdona, em poses un tallat?
— Un qué?

Nota: Afortunadament (per a ell), aquell noi no està sol. Cada setmana em trobo demanant el primer tallat de la vida d'algun cambrer a qualsevol indret del Països Catalans.

Nota a qui vulgui exercir de cambrer: tallat = cortado, llet = leche, gel = hielo.]]> http://blocs.sentmenat.com/ignasi-freixes/bloc/correcte http://blocs.sentmenat.com/ignasi-freixes/bloc/correcte Mon, 29 Dec 2008 23:56:37 +0100 http://blocs.sentmenat.com/ignasi-freixes/bloc/correcte
Darrerament corre un especimen humà (que no distingeix entre gènere ni edat) disposat a sentenciar-ho tot amb un repel·lent “correcte!”. El duen com un implant a la boca i els serveix per a tot. “Correcte!”, reparteixen a tort i a dret. Tant se val de què vagi la cosa, tant se val si no hi entenen res, vingui al cas o no, te l’engalten i prou.

La troca s’embolica quan se’t planta al davant l’energumen en qüestió i et demana informació d’alguna cosa que ell desconeix en absolut. A cada nova explicació teva et talla, sec i contundent, amb el maleït “correcte!”, així, impàvid, sonoritzant  amb emfàsi la doble erra. Què li passa? M’està avaluant? Estic dins d’un procés de selecció psicotècnic a càmera oculta? Em collona? Té el mal de Sant Vito?

Ja no sé què pensar, quan, al cap dels dies, veus com desfilen robòtics i estúpids un darrere l’altre, tots amb el mateix tic.

Mira, almenys si em diguessin “incorrecte!” em darien més opcions. Podríem establir un debat, contrastar opinions, organitzar simposis o acabar a òsties, que és, en el fons, el que més et ve de gust en aquests casos. Ni que fóssim en un país de savis, tu!, ni que ens calgués, constantment, l’aprovació del primer pallús que ens destorba el pas. Que això no és un concurs virtual, senyors!! Que se me’n fot si ho troba bé o malament, i si és  correcte o no, que l’hàbit no fa el monjo ni el mot la persona!

El pitjor és del de sempre, que se’t va quedant la cara plana, d’una incomprensió descomunal, una perplexitat díficil de compartir, superats per aquesta colla de replicants mutables.

Uix, quin vici més cabró, i és que sempre has de sortir emmascarat d’una paella.

]]> http://blocs.sentmenat.com/ignasi-freixes/bloc/la-puta-musica-dels-mobils http://blocs.sentmenat.com/ignasi-freixes/bloc/la-puta-musica-dels-mobils Fri, 12 Dec 2008 20:03:36 +0100 http://blocs.sentmenat.com/ignasi-freixes/bloc/la-puta-musica-dels-mobils
L'altre dia al Sagalés, en direcció Barcelona, vaig comptar fins a tres bestioles musicals d'aquestes. Tres nanos que no devien tenir més de 18 anys, cada un armat amb un mòbil amb el volum a màxima potència.

Si ja em molesta haver d'escoltar l'emissora "oficial" de l'autobús, o la música que surt dels cascos quan la posen massa alta, imagineu la barreja de quatre fonts diferents de soroll.

Però, a més d'aquesta manca de civisme, el més greu i preocupant és que en tot un autobús ple de gent amb cara de mala llet per culpa d'aquests individus ningú no s'atreveixi a dir res. Al final acabem tots sent hostatges d'un indesitjable. Tot un autobús sencer, amb conductor inclòs, segrestat per un nen amb un mòbil amb la música a tota pastilla, mentre la resta de passatgers ens anem llançant mirades de resignació.

¿Per què? Perquè sabem que si ens queixem i el nano es "rebota" és bastant segur que ningú ens farà costat. Ens hem convertit en una majoria silenciosa atemorida per un nen amb els pantalons abaixats fins a mig cul o una nena amb la cara plena d'arracades.

Doncs bé, jo ja n'estic fins als pebrots. Perquè la plaga augmenta dia a dia. Per això m'alegra saber que alguns pobles i ciutats ja han començat a dictar normes sobre aquest tema, i que alguns ciutadans molestos han començat a organitzar-se per lluitar en contra d'això, com el moviment MEMTEC ("Métete El Móvil Por El Culo"), com recollia el diari 'Qué' el mes passat.

Si com jo també esteu farts de la puta musiqueta dels mòbils, us convido a aixecar col·lectivament la nostra veu contra aquests maleducats que es pensen que van sols pel món. Us convido, la propera vegada que ens trobem un txitxarel·lo d'aquests amb el mòbil, a aixecar-nos 2, 3, 4 o 5 persones, tot l'autobús si cal!, i a dir-li que pari la música.

I a tu, polític que potser has vingut a parar aquí vés-a-saber-per-què, et convido a fer una ordenança al teu poble o ciutat que persegueixi i multi qui contamina acústicament els nostres viatges i els nostres carrers. I no amb els 30 € que et foten si t'enganxen fumant al metro, sinó amb 500 o 600. Que aprenguin la lliçó... i que es cardin el mòbil pel...
]]>