Com ja vaig fer l'any passat després de la festa major, m'he decidit per tornar a escriure quatre línies sobre com, vist des de darrere un escenari, vaig veure transcórrer altre cop un dels actes més concorreguts durant les festes al poble; Les Barrakes.

Enguany, tot i que ja és "vox populi" que la situació econòmica destinada a la Festa Major no ha estat per llençar coets (ull, ni a Sentmenat ni enlloc), crec que s'han complert sobradament les expectatives que es tenien, tenint en compte la competència que hi havia dins i fora del poble.

Divendres, com ja és habitual, el pavelló si no es va omplir li va faltar poc. La Gossa Sorda, considerada per molts la banda que acabarà "substituint" els Obrint Pas, va fer que tant la gent del poble com tots aquells que van venir de poblacions veïnes (i no tan veïnes) disfrutessin amb la presentació del nou disc "Saó". Una barreja d'estils que es difumina entre el funk, l'ska i el folk amb la ja característica dolçaina com a base a les seves cançons.

Dissabte ja va ser més complicat repetir el ple degut, com ja he dit anteriorment, a les altres propostes musicals que s'oferien tant al poble com a les poblacions adjacents a la vil·la. Això sumat a que el grup convidat no era comercialment conegut va fer que la gent optés per acudir a una proposta "segura" dins els seus paràmetres musicals. Els que es van arriscar, però, van quedar gratament sorpresos amb el Belda i el conjunt Badabadoc, que amb les seves versions "de tota la vida" i amb el seu característic estil "jamaicà" van descobrir un grup que de ben segur que a partir d'ara seguiran a més d'un altre concert. El seu directe, com sempre, espectacular! Aconseguint fer ballar el públic que va ocupar més de la meitat del pavelló.

I la sorpresa d'aquest any ens la va oferir la nit del diumenge amb la Festa Flaixbac, que sense que ningú s'ho pensés va aconseguir omplir de nou un recinte que ja crèiem que no tornaríem a veure ple fins l'any següent. De ben segur que ho repetirem!

I entre festes i ballaruques, sons de gralla i acordions, hip-hop i punk "aviolinat" i molt bon rotllo, al fons, s'entreveien unes pancartes que demanaven (i exigien!) Sociedad Alcoholica per les barrakes de l'any que ve...i s'intentarà, ho prometem que s'intentarà!!

Gràcies a tots i totes, visca la festa major!!

Com que per qüestions horàries em va ser impossible viure la resta d’esdeveniments que es van realitzar arreu del poble, i tot i constar-me que tots ells van tenir un èxit de públic com cap altre any, em centraré a fer un valoració d’allò que em va tenir atrafegat durant tres dies i tres nits: les barrakes.

Podríem definir-les en una sola paraula, ÈXIT!

Ni les millors expectatives auguraven una participació tan alta pel que fa a les barrakes d’aquest any. És cert que ja es va dir en l’article anterior que aquest any la cosa prometia gràcies a l’esforç que havia realitzat l’ajuntament de la vila, però tot i així, jo, que aquest ja és el setè any que organitzo les barrakes (sense oblidar les tres “macrofestes” que es van muntar els tres anys anteriors) mai hagués dit que dins el pavelló no arribaria a cabre-hi ni una agulla!

“Gallina de piel”, que diria aquell...!

Divendres, amb els Obrint Pas i els Oprimits (sense oblidar El Krit i Progeria) és va fer el ple absolut. Al pavelló s’hi respirava un aire entre reivindicatiu i festiu, i la mescla va ser una bomba de bon rotllo per tots aquells que hi eren presents.
Simplement, una nit inoblidable per aquells que durant mesos hem estat treballant per poder fer front a un esdeveniment d’aquestes característiques.

Dissabte ja de per sí es presentava fluix, simesnó més fluix que el dia anterior, ja que era gairebé impossible que es repetís allò que encara mai havíem pogut veure.
A part de tenir la competència directa de festes majors de poblacions veïnes com ara Santa Perpètua i Sabadell, no comptàvem en que la Salseta del Poble Sec, que actuava a la Plaça de la Vila, s’emportés tanta gent.

A partir de dos quarts de dues de la matinada va ser quan el pavelló es va començar a tornar a omplir, i la gent que va arribar va poder gaudir d’un dels grups que properament sentirem més a parlar, Los Draps, que ens presentaven el seu nou disc, dur i contundent però alhora harmoniós i compromès.
Llàstima, però, pels Skafam i Red Line, que no van poder oferir la seva música més enllà dels més incondicionals de les barrakes.
Muskaria va donar el cop de gràcia final amb les seves versions que no tenen res a envejar a les originals.

Només em queda donar les gràcies a tots aquells que, per activa o per passiva, heu fet possible les barrakes d’aquest any. Des de l’Ajuntament fins a totes les entitats. Des dels grups fins a la gent de l’equip de sò. Des de Sentmenat.com fins a l’Isidre García i els companys de Ràdio Sentmenat. Però sobretot, a tots aquells que ni que sigui un sol dia, han estat allà al peu del canó, ja sigui per donar suport a aquest acte com per disfrutar fins a la última gota de suor de la música que s’hi va fer des de dalt de l’escenàri!

Moltes gràcies a tots per haver-ho fet possible. Moltes gràcies Sentmenat!!

I quan dic "tots els drets" no parlo ni d'autodeterminació, ni d'estatuts de fireta ni de temes exclusivament ideològics (que també), si no dels problemes que a diari ens fan pujar la mosca al nas. Parlo del problema que tenim amb el transport, les infraestructures, la llengua, l'educació, la sanitat, els sous, l'habitatge...parlo de tot allò que ens afecta dia a dia als catalans, de la realitat que ens envolta a nosaltres (una realitat a anys llum de la que puguin tenir a Espanya, o a Euskadi, o a Itàlia, o a Kosovo, o a la confederació Helvètica).
Parlo del fet d'haver de demanar permís per buscar el nostre benestar, parlo del fet d'haver de passar per Madrid cada vegada que hem de fer vols intercontinentals, parlo de les balances fiscals i de la memòria històrica. Parlo una mica de tot allò que ens afecta a tots nosaltres. Perquè tots i cada un dels ciutadans que vivim als Països Catalans, per alguna raó, la que sigui, hi sortim perjudicats.

Personalment crec que les propietats no serveixen per res, soc dels que pensa que s'haurien d'incentivar els lloguers en tots els àmbits, amb uns preus equilibrats i lògics, però en aquest aspecte, començo a estar-ne tip de pagar un lloguer per rebre no res més que decepcions i garrotades.

No, aquest any no votaré a les estatals. Per diferents raons, sí, però sobretot perquè odio el bipartidisme i perquè el meu vot no servirà per res mes que no sigui seguir-li el joc a algun dels dos "grans" partits. Perquè, quin sentit té votar a unes eleccions les quals, ni que anéssim tots els catalans a votar partits catalans, seguirem sent minoria a Espanya? Quin sentit té votar quan saps del cert que no hi guanyaràs res? I clar, si una cosa no vull, és ser còmplice d'un joc que, per força, diuen que he de jugar.