I quan dic "tots els drets" no parlo ni d'autodeterminació, ni d'estatuts de fireta ni de temes exclusivament ideològics (que també), si no dels problemes que a diari ens fan pujar la mosca al nas. Parlo del problema que tenim amb el transport, les infraestructures, la llengua, l'educació, la sanitat, els sous, l'habitatge...parlo de tot allò que ens afecta dia a dia als catalans, de la realitat que ens envolta a nosaltres (una realitat a anys llum de la que puguin tenir a Espanya, o a Euskadi, o a Itàlia, o a Kosovo, o a la confederació Helvètica).
Parlo del fet d'haver de demanar permís per buscar el nostre benestar, parlo del fet d'haver de passar per Madrid cada vegada que hem de fer vols intercontinentals, parlo de les balances fiscals i de la memòria històrica. Parlo una mica de tot allò que ens afecta a tots nosaltres. Perquè tots i cada un dels ciutadans que vivim als Països Catalans, per alguna raó, la que sigui, hi sortim perjudicats.

Personalment crec que les propietats no serveixen per res, soc dels que pensa que s'haurien d'incentivar els lloguers en tots els àmbits, amb uns preus equilibrats i lògics, però en aquest aspecte, començo a estar-ne tip de pagar un lloguer per rebre no res més que decepcions i garrotades.

No, aquest any no votaré a les estatals. Per diferents raons, sí, però sobretot perquè odio el bipartidisme i perquè el meu vot no servirà per res mes que no sigui seguir-li el joc a algun dels dos "grans" partits. Perquè, quin sentit té votar a unes eleccions les quals, ni que anéssim tots els catalans a votar partits catalans, seguirem sent minoria a Espanya? Quin sentit té votar quan saps del cert que no hi guanyaràs res? I clar, si una cosa no vull, és ser còmplice d'un joc que, per força, diuen que he de jugar.