En primer lloc, cal reconéixer que la frase 'el govern del qual formo part haurà de prendre mesures doloroses en matèria de personal' ha estat un gran error per dues raons:

• Perquè parla del futur i no té en compte les mesures doloroses que aquest govern ja ha pres. Aquest govern del que formo part, desgraciadament, ha acomiadat gent.

• I perquè encara no sabem l'abast exacte de les mesures que haurem de prendre a partir d'ara.

En segon lloc, el títol del post ha estat poc afortunat. Jo en cap moment he qüestionat la feina de la policia local. Tampoc he qüestionat el número de persones que presten el servei de seguretat ciutadana a Sentmenat. I tampoc he parlat dels serveis que s'haurien de fer o s'haurien de deixar de fer. Tot plegat, a més a més, seria una crítica directa a una companya de govern, i això no ho he fet.

He volgut obrir un debat públic civilitzat sobre la seguretat ciutadana a Sentmenat a partir del cost que li representa a l'ajuntament, però no me n'he sortit. Crec que qualsevol hipotètic canvi hauria de mantenir les actuals prestacions, i podria ser prestat perfectament per les mateixes persones que fins ara, però el cost no hauria de recaure íntegrament en l'ajuntament. Però que ajuntaments més grans tinguin coberta la seva seguretat utilitzant un tant per cent inferior del seu pressupost, per economies d'escala, i per tant puguin utilitzar més tant per cent del pressupost a altres serveis, que també volem donar i millorar, ens hauria de fer pensar a tots. Al capdavall, tots volem el millor per Sentmenat.

En tercer lloc, crec que no he faltat al respecte a ningú. I parlo sobretot de la ironia que he utilitzat per criticar la multiplicitat de cossos de seguretat que presten els serveis a Sentmenat i a tot Catalunya, i que ha ofès a algunes persones. Ja sé que la legalitat actual marca les competències de cadascú, i que al capdavall, la multiplicitat de cossos de seguretat és fruit de pactes polítics buscant acords el més amplis possible, però crec que és evident que tal multiplicitat només porta a ineficiències. Per cert, algú em podria explicar perquè la guàrdia civil i la policia nacional segueixen sent dos cossos de seguretat diferents?

I en quart lloc, vull fer una menció a l'actual plantilla de la policia local. Cal reconéixer i fer públic l'esforç que estan fent per mantenir el servei les 24 hores amb recursos i instal·lacions, malgrat tot, limitats.

Dono per acabat el tema. Tampoc acceptaré més comentaris sobre aquesta qüestió

A més a més d’exposar les nostres propostes i recollir les peticions de tothom, estem prenent la temperatura al poble.

I un tema recurrent. La gent creu que com a molt, podríem assolir dos regidors que traduit en vots, serien uns 450.

Però analitzem la realitat.

Primer de tot, nosaltres som gent que toquem de peus a terra. A les anteriors municipals, vam treure 405 vots, quedant-nos a menys de 20 vots del segon regidor, i el nostre cicle electoral ha estat clarament descendent. A més a més, el bipartidisme a les municipals de Sentmenat està molt arrelat, cosa que ens perjudica com a partit fins ara minoritari.

En segon lloc, aquestes eleccions municipals són molt diferents a les anteriors, en les que CiU va pujar espectacularmente de 1.000 a 1.500 vots aprofitant el desgast de molts anys de govern del PSC, les divisions del PSC, el desig de canvi de molta gent, i per què no dir-ho, a una bona campanya electoral. Estem detectant molta gent decebuda amb CiU i amb el PSC que creu que a les municipals, és hora de donar la seva confiança a un altre partit o d’abstenir-se.

En tercer lloc, fa quatre dies, el 13D, a la consulta sobre la independència que es va fer a Sentmenat, hi va haver 1.200 persones que van votar sí.

¿És forassenyat que la meitat de les persones que van votar sí, o sigui 600 persones, puguin votar a Esquerra Republicana aquestes eleccions? Això ja serien gairebé tres regidors.

¿Quanta gent que a les anteriors municipals va votar a CiU i a PSC, 2300 vots, i que ara està decebuda amb els dos, ens pot donar el vot aquesta vegada?

¿I la resta de gent que no pertany a cap d'aquests grups?

Estem treballant per convèncer a la gent independentista decebuda amb Esquerra, al votant de CiU més allunyat dels sectors més conservadors de CiU, al votant o exvotant del PSC més catalanista, al votant o exvotant de ICV-EUiA que té com a prioritat l’ecologisme, i en general, a la gent que creu que és hora que a Sentmenat es trenqui aquest bipartidisme entre PSC i CiU.

Per tot això, el nostre lema, l’alternativa som nosaltres.

A Caldes, Esquerra va treure el 1999 un sol regidor que a mitja legislatura va passar al PI, el 2003 3, i el 2007 5 aconseguint l’alcaldia. Per què no pot passar el mateix a Sentmenat?

Fa unes quantes setmanes la junta del Coro em va convidar a un debat entre caps de llista pel divendres 6 de maig. Des de la secció local d’Esquerra ho vam considerar tots una excel·lent idea i per tant, vaig aceptar.

Però ahir em van comunicar que el debat no es podrà fer, perquè hi ha candidats que han excusat la seva presència pel dia 6 de maig, i no ha estat possible trobar una altra data. De fet, ja em van comunicar la setmana passada que el dia 6 no hi seríem tots, i em van demanar dates alternatives durant la campanya electoral. Però sembla que no s’ha pogut trobar un dia on tots hi poguem ser i al final, s’ha cancel·lat.

Crec que hagués estat molt saludable que els cinc caps de llista haguéssim confrontat les nostres propostes sobre el que s’ha de fer a Sentmenat la propera legislatura davant la ciutadania de Sentmenat. He de felicitar al Coro per la iniciativa.

La proposta de debat consistia en tres blocs: economia, temes socials (educació, salut, cultura, serveis socials) i mobilitat i infraestructures. Per cada bloc, cada candidat hauria d’exposar les seves propostes, i en acabar les cinc intervencions, es donaria la paraula al públic, que és el que constituiria l’autèntic debat, la interacció del públic amb els candidats.

Qui pot estar en contra de debatre aquests punts davant de tothom?

Quin problema hi ha en fer el debat el dia 6 al vespre?

No ho entenc. Comencem malamente la campanya.

Ara, les condicions són molt diferents. L’ajuntament no ha aprovat els pressupostos per 2011, fet insòlit en un equip de govern amb majoria absoluta. No els ha aprovat perquè per aprovar el pressupost cal quadrar ingressos i despeses i fer front a l’elevadíssim deute, i per aconseguir-ho, cal prendre decisions impopulars i clar, les eleccions estan aquí mateix.

El govern sortint de CiU és el que ha patit la crisi general, és cert, i per tant ha patit la disminució d’ingressos, però aspectes referents exclusivament a la seva gestió, com l’increment exagerat de la nòmina de l’ajuntament per la contractació de tècnics molt ben remunerats, en molts casos sense justificació, i la inadequada inversió en el nou complex esportiu amb piscina coberta, per cara i per mal finançada, han fet que la situació sigui pitjor que a la majoria d’ajuntaments. Cal valorar com a especialment negatiu l’augment extraordinari de les retribucions de l’alcaldessa i dels regidors de l'equip de govern de l’ajuntament d’aquest mandat.

El problema és que els anteriors governs de PSC i ICV-EUiA, malgrat les époques de bonança econòmica, encara que fossin degudes a la bombolla immobiliària, tampoc van construir un ajuntament sostenible. Els seus balanços positius es basaven en els ingressos atípics provinents de la construcció i de la venda de patrimoni municipal.

Amb aquest panorama, la gent d’Esquerra Republicana ens presentem com a l’alternativa d’aquestes eleccions. Presentem una llista renovada que combina un alt nivell de formació, un alt nivell d’experiència professional, un alt coneixement de la gent de Sentmenat i del seu territori, i una gran sensibilitat social.

A Sentmenat, l’alternativa som nosaltres, els independentistes d’Esquerra.

I encara ens hem de sentir a alguns presidents de comunitats espanyoles tant d'esquerres com de dretes acusant-nos d'insolidaris per unes timidíssimes demandes de l'actual president de la Generalitat, com ha passat aquesta setmana.

A la mateixa web també s'informa que l'estat espanyol és ara mateix el segon país del món en línies d'alta velocitat, darrere la Xina i davant del Japó, Alemanya i França. Sembla que la Sra. Merkel està una mica mosca amb Espanya, perquè mentres a Alemanya s'han hagut de paralitzar línies d'alta velocitat, els alemanys segueixen finançant les línies d'alta velocitat dels altres, concretament dels espanyols.

És això normal?

Us sona això que uns s'han d'estrényer el cinturó mentres financen a altres?

Quan s'acabarà la festa?

Per desgràcia no és el primer cas de multinacional que tanca les seves instalacions a Catalunya però aquest cas té característiques no habituals.
 

Sembla que l’empresa tanca per portar la seva activitat a Saint-Quentin (França). Per tant, sembla clar que aquesta deslocalització no es deu als costos laborals, i sembla que tampoc es deu a la diferència de productivitat entre Palau-Solità i Saint-Quentin.
 

Resulta que l’alcalde de Saint-Quentin, Xavier Bertrand, és a la vegada ministre de treball de França. Curiós. Segur que guanyarà les properes eleccions municipals.
 

Per si no n’hi hagués prou amb les deslocalitzacions de les empreses catalanes cap a Àsia, l’est d’Europa, el Magreb i Llatinoamèrica, basades sobretot en la diferència de cost de mà d’obra, n'hem d'afegir una cap a un país de la Unió Europea tan desenvolupat com França. És ben sabut la quantitat ingent de recursos que dedica l’estat francès a protegir la seva important indústria automobilística, pel que no costa gaire imaginar que una petita part d’aquests recursos hagin pogut anar per les instal·lacions de Saint Quentin, tenint en compte que el seu alcalde ocupa una cadira al govern francès.
 

El govern de la Generalitat també ha injectat i segueix injectant diners a la indústria per lluitar contra les deslocalitzacions, però és i serà suficient? Segur que si el dèficit fiscal català no voregés el 10% del PIB, Catalunya tindria més recursos per protegir la seva indústria contra la lacra de la deslocalització. Que per cert també s'està produint des de Catalunya cap a Espanya, com ha passat amb una fàbrica de Nestlé de Viladecans que se n'ha anat a una comunitat autònoma de les més subvencionades. Seria interessant saber per quines raons i quins avantatges tindrà a la nova localització, i qui paga aquests avantatges.
 

I per acabar-ho d'adobar, i tornant al cas Yamaha, ens trobem que la nova directora general d'ocupació del nou govern de la Generalitat, abans d'ocupar el nou càrrec havia treballat com a consultora assessorant a empreses que volen acomiadar treballadors o deslocalitzar. Mala peça al teler.
 

Segur que la indústria catalana té greus mancances i que les institucions catalanes podrien ajudar més, però ja hi ha massa gent que juga amb les cartes marcades, i entre aquests nosaltres no hi som.
 

1. la dació de l'habitatge com a pagament si no es pot pagar la hipoteca.

2. l'eliminació de clàusules de sòl de tipus d'interès

La dació de l'habitatge com a hipoteca significa que si no es pot pagar la hipoteca, amb el retorn de les claus queda saldat el deute hipotecari.

Amb la legislació espanyola actual, combinat amb la realitat de la baixada de preu dels habitatges, pot passar perfectament que una persona o una parella hipotecada no pugui fer front a les quotes de la hipoteca, li embarguin l'habitatge, el deute pendent sigui superior al valor actual de l'habitatge, i que segueixi devent al banc o caixa la diferència entre el deute pendent i el valor actual de l'habitatge que hagi decidit el pèrit corresponent.

La legislació espanyola beneficia clarament al fort, en aquest cas, bancs i caixes. Fa que les possibles pèrdues es carreguin al que ja ha perdut el seu habitatge habitual, en lloc de patir-les el banc o caixa.

I això passaria sobretot amb joves que van comprar a preus màxims el 2006 i que es van hipotecar fins a 40 anys.

Si l'estat ha ajudat a bancs i caixes amb fons públics per sanejar els seus balanços, i sembla que està pensant en ajudar-los encara més, també amb fons públics, què menys que ajudar als hipotecats que no poden seguir pagant la hipoteca i per tant es queden sense habitatge.

Esquerra Republicana vol acabar amb aquesta injustícia.

Voldran els partits majoritaris, que al capdavall són els que poden canviar la llei?

El dia 24 de desembre es publicava a la web de l'ajuntament (www.sentmenat.cat) una notícia titulada eufòricament 'Pas històric per al futur de la residència i el centre de dia'.

Es referia a l'acord del Ple extraordinari del 22 de desembre on es va aprovar inicialment el projecte per establir el servei públic de residència assistida i centre de dia per a persones grans.

La foto s'il·lustrava amb una foto de Can Milionari, encara que al texte de la notícia no es fa cap referència a Can Milionari.

Sorprenentment, l'aprovació només va comptar amb els vots a favor de CiU i amb els vots en contra de la resta: PSC, ERC, ICV-EUiA i PP.

De fet, aquest 'pas històric' ja es va donar fa quatre anys, quan l'anterior equip de govern va aprovar el projecte de residència i centre de dia a Can Perich, amb capacitat per 100 persones en habitacions individuals i 30 places de centre de dia, i amb els serveis de perruqueria, bugaderia, perruqueria, menjador col·lectiu, soles bàsiques d’atenció personal, aules de manualitats, sala de motricitat, fisioteràpia, atenció sanitària, assistència social, psicologia, podologia, serveis higiènic i de suport... Tot.en un terreny de propietat municipal de 6000m2, amb zona d’aparcament i amb la possibilitat de tenir uns grans jardins al bosc de can Perich. Hi havia projecte i el finançament de la Generalitat de 2.500.000 d'Euros, i un gran acord entre tots els partits excepte CiU. L'actual equip de govern, si no hagués tingut altres prioritats (la piscina coberta), només entrar podia haver donat llum verda al projecte, perquè en aquells moments hi havia diners a la caixa de l'ajuntament, i ara mateix ja tindríem la residència pública al poble.

En canvi, ara mateix, l'anunci d'aprovació de la residència no deixa de ser una declaració d'intencions perquè l'ajuntament no pot afrontar la part que li pertoca per la construcció de la residència i ja veurem quan podrà afrontar-ho (dos anys, quatre, sis, més?). De moment, no hi ha ni projecte. Només hi ha la ubicació, Can Milionari, i la subvenció de la Generalitat. De fet, ara mateix l'ajuntament té gravíssimes dificultats per afrontar la seva despesa corrent. Però clar, les eleccions són l'any que ve, i el fet d'anunciar-ho ara és pur electoralisme.

Sobre la ubicació a Can Milionari, jo em pregunto: quins avantatges té posar la residència a Can Milionari respecte a Can Perich? Jo només hi veig desavantatges.

En primer lloc, Can Milionari té 1.280 m2 contra el 6000 m2 de Can Perich. Es parla de 74 llits en habitacions dobles (contra els 100 llits en habitacions individuals) i de 30 places de centre de dia (igual que l'anterior projecte) i de menys serveis que els que oferia l’altre projecte. Per fer una residència amb pitjors prestacions que l’anterior caldria fer un edifici de quatre plantes més golfes, en un lloc on actualment només es pot edificar planta i pis. En resum, seria com ficar la residència amb calçador.

En segon lloc, el projecte de residència a Can Milionari esguerraria el millor espai públic del centre de Sentmenat.  On ara hi ha l'actual edifici catalogat i els jardins, hi seguiria havent l'actual edifici catalogat, el nou edifici de tres, 4, ó 5 plantes, i una part dels jardins. A part, hi ha altres elements catalogats que ja veuríem si serien compatibles amb tot plegat. Per encabir-hi el nou edifici, els jardins quedarien disminuïts o molt disminuïts. A la finca de Can Milionari, conviurien l'actual edifici catalogat de Can Milionari, i el nou edifici de la residència, perquè l'actual edifici és incompatible amb la seva adaptació com a residència. Tot plegat un nyap.

I en quant a la seva ubicació, al nucli antic, també li veig més desavantatges que avantatges. La circulació de cotxes particulars per portar als avis a la residència, la circulació d'ambulàncies, la circulació dels vehicles dels subministres de la nova residència, crearia més molèsties als mateixos veïns del centre de la vila que si es posés a Can Perich, on els carrers són més amples.

I per acabar-ho d’adobar, la majoria de la gent que utilitzaria aquesta residència seria de fora de Sentmenat. L’antic projecte preveia una reserva de places que el nou no preveu. Amb la gent de tot el Vallès i de les comarques veïnes que està esperant plaça a una residència, la reserva de places per a gent de Sentmenat és un tema fonamental per a que no es quedés gent de Sentmenat sense possibilitats d’accedir-hi per estar plena molt a curt termini.

Els defensors de la ubicació a Can Milionari sempre fan referència a la recollida de firmes que ho avala. Ja els sabien tots els que van signat tots aquests inconvenients? Tots els que van signar, van signar per una residència al poble, sigui on sigui, o van signar per la ubicació a Can Milionari? Jo crec que la gran majoria van signar per una residència al poble, no per la seva ubicació a Can Milionari peti qui peti.

Per acabar, m'agradaria fer esment a la conselleria d'Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, dirigida aquests últims set anys per Carme Capdevila, d'Esquerra Republicana, que ha mantingut la subvenció de 2.500.000 d'Euros aquests quatre anys malgrat el canvi de projecte i que encara no hi ha nou projecte. Espero que en cas que es decideixi posar la residència a la ubicació més lògica de Can Perich, els nous gestors de la Generalitat tinguin el mateix respecte per Sentmenat i la mateixa manca de sectarisme que han tingut els gestors del govern sortint, i que segueixin mantenint la subvenció.