• Pocs ingressos i massa despesa: Els fets. La crisi de les finances municipals és el resultat de tenir pocs ingressos i massa despesa. Obvi. Els minsos ingressos es deuen a la crisi econòmica (i en particular a la de la construcció), però també a no haver sabut els governs locals aprofitar correctament, en èpoques normals, les fonts d'ingressos posades a la seva disposició (impostos i taxes i preus pels serveis). L'excessiva despesa es deu a despeses de manteniment i explotació d'equipaments excessius o sobredimensionats, a una plantilla de personal rígida i a un pagament obligat d'amortitzacions i interessos de préstecs desbordants. La crisi és avui més greu per als ajuntaments perquè totes les administracions estan en crisi i cadascuna s'ha d'espavilar sola. I la crisi és encara més greu perquè molts ajuntaments (les comunitats autònomes també!) han perdut tres anys preciosos, reaccionant tard i no sempre de forma intel·ligent. 
  
  Solucions? Les que per a cada cas -greu o molt greu- adoptaria una família en la seva economia domèstica amb sentit comú: intentar augmentar ingressos, pagar els interessos i amortitzacions dels préstecs (renegociant-ne una part, si es pot!) i ajustar la despesa als ingressos. En conseqüència, reduir, poc o probablement molt, el nivell de serveis prestats als ciutadans. I res d'inversions! Això és molt dur? Sí. Però hi ha alternativa? No.
  
   
• Els comportaments dels polítics locals: Entre aquests cal distingir si són un equip de govern nou amb majoria absoluta (o de coalició ben cohesionat), un equip de govern nou en minoria (o de coalició poc cohesionat, és a dir, el partit minoritari que sosté el govern vol la seva recompensa i prou), o un equip de govern que repeteix. Un equip de govern nou i amb majoria és el que té més possibilitats de resoldre el tema, o almenys encarrilar solucions, perquè no és responsable de la gestió deficitària recent i, per tant, pot ser més transparent a l'hora de posar sobre la taula la veritable situació financera del municipi. Ara bé, cal, a més, que sàpiga exercir el seu lideratge, tingui clar a on vol anar, tingui imaginació, sigui valent en aplicar les mesures necessàries per dures que siguin, i s'esforci a comunicar-se bé amb els ciutadans. Aquesta comunicació -avui imprescindible!-, ha de servir per explicar de forma comprensible la realitat financera del propi ajuntament, els costos dels principals serveis municipals, la cobertura que donen els preus i les taxes, i les mesures dures que cal emprendre. Aquesta explicació caldrà fer-la, probablement, cada sis mesos en els propers anys, i cal transmetre el missatge de realisme amb un sentit positiu i esperançador. Cal expressar amb claredat que som on som perquè vam perdre, tots una mica, el sentit comú en gastar per sobre de les nostres possibilitats de cada moment, i ara cal recuperar aquest sentit comú per tirar endavant i col·locar-nos en unes finances raonables i sostenibles encara que sigui en 4, 8 o 12 anys. Això és el què ha de fer un govern municipal que procuri per l'interès general. No farien això mateix un pare i una mare que han d'explicar als fills adolescents per què s'han de replantejar el nivell de despeses familiars, tant si s'havien embarcat amb un préstec asfixiant com si solament han disminuït les seves rendes familiars?
  
  Ara bé, hi ha governs municipals que de moment demostren ser incapaços de fer front a la realitat. Millor dit, hi ha governs que són incapaços de veure la realitat. I si no, per què hi ha governs municipals que demanen encara préstecs desorbitats a entitats financeres, que tots sabem que van escasses de diners, amb les quals fins ara quasi no treballaven? I si no, per què hi ha governs municipals que no han aprofitat els préstecs de l'ICO per pagar factures de proveïdors anteriors al 30 d'abril, sabedors que l'Estat posa com a condició no tenir dèficit ens els propers anys, atès que aquells volen fer inversions noves encara que l'ajuntament tingui finalment un dèficit o un deute més alt?
  
   
• Els comportaments dels ciutadans: És fàcil acostumar-se a viure en un alt estànding. És fàcil acostumar-se que l'Administració pública ens ho subvencioni tot, si no ens ho regala quasi tot. Pagant qui? Durant anys ho hem volgut ignorar. Com ens hi desacostumem després de 15 o 20 anys? No ho sé, però caldrà fer-ho. Serà difícil per a tothom, però especialment per a aquells -els joves- que sempre ho han vist així: l'Administració publica (Estat, Generalitat, ajuntament) és per a ells l'encarnació dels Reis Mags, que tot ho regalen i a tot diuen que sí (però fa 30 anys curiosament els Reis Mags no ens deien a tot que sí). Ara caldrà dir que no. I això costarà d'entendre. Oi més si s'és jove. Oi més si l'economia familiar està també en crisi. Es busquen i es buscaran excuses, polítiques i ... humanes: que si les polítiques keynesianes (cal despesa pública en temps de crisi), però ens hem cruspit el marge de maniobra; que si cal preservar la despesa social, però és que social ho és quasi tot!; que si no es fan prou bé les retallades; qui n'és expert de les retallades en temps de crisi, si només teníem polítics i gestors experts a gastar en època d'eufòria? Ara els nostres polítics han d'aprendre a gestionar l'escassetat.
  
  Quina reacció esperarien uns pares d'uns fills sobreprotegits acostumats a gastar, a viure bé, a tenir-ho tot, a viatjar, a tenir satisfetes gairebé totes les demandes? Doncs crec que aquests pares haurien d'esperar resistència, indignació, no voler reconèixer l'evidència, no acceptar l'austeritat. O, si s'explica bé, potser sí que s'acceptarà, tot i que costi. Però quina alternativa tenen els pares sinó fer front als deutes, reduir despeses i procurar l'augment de les seves rendes o, a través de la formació, les rendes dels seus fills el més aviat possible? Què té de diferent un ajuntament d'una família quan l'equip de govern procura per l'interès general? La família no pot "tancar" el negoci. L'ajuntament tampoc. A la família la persegueix el deute tota la vida. A l'ajuntament també, encara que un equip de govern pugui anar retardant les solucions i deixar el problema per a l'equip següent. Alguns municipis hauran d'esperar quatre anys més a afrontar els problemes? Pobres ciutadans!
  
   
• El comportament de les Administracions superiors: Consells comarcals, diputacions, Generalitat i Estat. Ho deixem al tinter, però no ens estarem de dir que són corresponsables del nyap de les finances municipals. I com a tals han d'ajudar a trobar solucions als ajuntaments.
  
   
• Quines perspectives tenen els ajuntaments per al 2012? Dures! Però com més aviat s'afrontin, millor. A Catalunya estem més acostumats a pagar pels serveis públics. Això ens ajudarà. A Catalunya estem menys avesats a la cultura del subsidi. Això també ens ajudarà. Però la realitat és tan crua que cal valentia per part dels polítics, cal una administració més eficient per part dels gestors i treballadors públics, i cal una voluntat per comprendre la dura realitat per part dels ciutadans.

• Les assignacions als membres de la corporació (govern i oposició) se les ha manegat CiU tot sol. Han donat molt mal exemple amb els sous de l’alcaldessa i el de la regidora, molt per sobre de les recomanacions de les entitats municipalistes de Catalunya i amb més Juntes de Govern de les necessàries, ja que així els regidors/res de CiU cobraven més assistències cosa que al final els ha representat un gran sobresou.    
• La contractació de personal molt afí innecessari per a la categoria de municipi que som; que, a més, han camuflat dins la plantilla municipal i que fan clarament funcions polítiques partidistes en detriment de la tasca del regidors electes. Alguns d’aquests contractats a dia d’avui encara no han justificat el que fan o han millorat de l’ajuntament, en relació al passat.
• Prioritzar la inversió de la piscina coberta de Can Vilar: un equipament de dubtosa necessitat i pèssimes condicions econòmiques. Encara no hi ha, a dia d’avui, els números clars per veure quina repercussió té sobre el conjunt de l’economia municipal: present i futur. 

• Modificacions del Pla General que han obviat l’interès general i han beneficiat descaradament objectius particulars lícits, però no necessaris, en el fons i la forma de fer. En cap moment han buscat la participació de la resta de grups municipals per trobar punts d’encontre en el planejament urbanístic com havia estat la tònica en les darreres dècades a Sentmenat. Set vots al plenari donen molta força per menysprear i malmetre consensos anteriors.    
• Una altra bestiesa de CiU és (fins i tot el seu “photoshop” electoral ho ha desmuntat) que el projecte de la residència i centre de dia càpiga dins la finca de Cal Milionari. Ara que ja hem perdut gairebé tota possibilitat de veure aquest projecte fet a Sentmenat, ells sols s’ho han buscat i el poble patirà el no tenir aquest equipament per a la gent gran i dependent. Al final CiU ha demostrat que aquesta gent els l’importa un rave pel que hem vist.  

• CiU: malgrat l’aparença de ser la força guanyadora i encara que no s’han fet visibles del tot les retallades que el Govern Mas comença a aplicar a Catalunya, ha perdut dos regidors i ha fracassat en la seva gestió i model d’ajuntament, i la seva actitud política davant la resta de partits que han concorregut a les eleccions i que tenien ja representació al consistori. La prepotència, el sectarisme i el menyspreu a l’adversari, al final sempre passa factura, ja que ara els és molt difícil com a força majoritària trobar soci per governar a partir del resultat del 22M.
• PSC: ha patit també l’enorme desgast que les sigles arrosseguen en aquests moments de crisi econòmica. Val a dir que no ha tingut un millor resultat que al 2007, no ha estat capaç de capitalitzar en ell l’enorme treball de denúncia de la manera de governar de la majoria absoluta de CiU i potser (al meu entendre) li han faltat dies per explicar-se millor i donar a conèixer la seva candidatura. De totes maneres és el que més hi pot guanyar si és materialitza el canvi a l’ajuntament, l’experiència del PSC de 28 anys de govern és un aval per a Sentmenat.
• ICV-EUA: ha sumat més vots dels habituals en no estar lligada a cap política neoliberal en què els mercats han sotmès als poder polític dels estats i en què els socialistes si han estat confosos. Aquí cal felicitar a la seva representant a la institució pel seu treball. Lluitarà com ningú pel canvi de govern a l’ajuntament amb la suma del seu segon regidor, que hi ajudarà molt.
• ERC: amb el mateix nombre de vots que el 2007 ha tret un regidor més, no ha sofert cap desgast a Sentmenat de la davallada que aquestes sigles han tingut a nivell general. Felicitats! Com diu el seu eslògan passat “són gent valenta” i prendrà una bona decisió. Saben que de la seva opció política d’avui, dependrà només: el futur polític de Sentmenat i el rumb de la gestió del municipi. ERC és la clau perquè es materialitzi el canvi a l’ajuntament.
• PP: la inèrcia general d’un partit que es veu ja governant Espanya no ha estat suficient per decantar la correlació de forces a Sentmenat cap a la dreta. De totes maneres penso que l’Eusebio Pacha pot ser útil per ajudar a què l’ajuntament surti del forat econòmic en que es troba. La seva manera de fer és un mèrit personal.

• Per què es destinen diners públics a fer una tanca a un particular en una obra en la que ets art i part en el Camí Fluvial del Parc de la Riera i que han permès les senyores Olivé i Colomé quedant el dubte malintencionat que estan a l’ajuntament per beneficiar-se personalment d’accions i decisions en que es confon interès públic amb el privat i les conseqüències que es poden derivar de fer això?    
• Per la concessió a 8 anys de la gestió del nou servei de recollida i transport de residus sòlids urbans del municipi de Sentmenat per un import anual de 354.901,62 euros, hi haurà partida pressupostària vist el pla de viabilitat econòmica aprovat recentment per atendre aquesta despesa? Aquest cost haurà de sortir integrament de la taxa d’escombraries? 
• Per què, en la política de personal al servei de l’ajuntament, el govern amb majoria absoluta de CiU ho ha empitjorat tot? Només cal veure les 8 denúncies contra CiU que han presentat els representants dels treballadors/res: des de la demanda d’acords nuls, falta de negociació amb els sindicats, transparència i legalitat, entre d’altres acusacions greus. Desprès que alguns elements d’aquesta plantilla posats per la senyora Colomé de forma fraudulenta, ara destorben més que ajuden en trobar solucions a una situació molt crítica a nivell pressupostari, provocada exclusivament per la mala gestió d’aquesta.
• Com ha estat capaç d’arruïnar econòmicament el municipi la senyora Colomé i no deixar ni euro per reduir l’atur a Sentmenat i no ser capaç de crear plans d’ocupació locals de caràcter temporal; ni per tenir els polígons del poble nets i polits (o sigui en perfectes condicions de manteniment) perquè siguin un atractiu immillorable per crear nova i més ocupació i continuar amb la que ja hi ha al poble?
• Per què CiU no ha estat tampoc capaç d’acabar les aceres i l’enllumenat dels passeigs Josep Anselm Clavé, del Pal i de l’avinguda de Terrassa, malgrat ser una obra molt necessària, ja que són els principals carrers del poble, amb molta activitat comercial i veïnal amb el corresponent perill que comporta el seu mal estat?  
• Per què els gestors privats de la piscina coberta de Can Vilar acaben d’engegar la tercera campanya per aconseguir nous abonats des que va iniciar les seves activitats? Si en els dos primers casos la campanya va consistir en obrir un període de matriculació gratuïta, en aquest darrer cas s’ofereix una rebaixa en l'import de matriculació. Que no hi ha prou gent perquè funcioni el negoci? Volem els comptes clars d’aquest equipament!
• Per què a nivell urbanístic CiU té encallat part del Pla del Castell amb una suspensió de llicències, subjecta a una indemnització, desprès d’una sentència judicial favorable al municipi i pot trencar un acord de finançament que pot arribar als 250.000 euros a pagar per part de l’ajuntament al promotor?
• També, per què CiU dóna un tracte de favor en una modificació del Pla General a una indústria de la carretera de Caldes, en comptes d’un acord més ampli on primaria la transparència i la igualtat d’oportunitats a més interessats?    
• Per què el domini de la web de la candidata Núria Colomé de CiU és de Mirada Local, l’empresa de comunicació de l’ajuntament, que paguem tots?
• I, per últim, la traca final de la campanya: el perquè de tanta tossuderia en el projecte de la residència dins la finca de Cal Milionari. Però si en el “photoshop” que han passat casa per casa ja no hi cap. Com seria a la realitat! No veuen que allà no s’hi pot encabir, ni amb calçador! Tornin a l’enteniment i al sentit comú i proposin de fer-la a Can Peric, on les condicions són més òptimes en els aspectes urbanístic i de qualitat de servei! 

• Al Ple municipal de setembre de 2010 s’inicia la licitació per la contractació mitjançant concessió del servei públic de recollida d’escombraries i transport de residus. S’aprova l’expedient en les seves fraccions de recollida selectiva: matèria orgànica, paper i cartró, envasos lleugers i rebuig del municipi de Sentmenat, i que ha de servir de base per a la selecció del contractista mitjançant la modalitat de concessió administrativa per procediment obert i tramitació ordinària.
  
  El PSC va considerar que les coses es fan a poc a poc o precipitadament. Aquest és un cas que es fa precipitadament, per part de CiU. A la comissió informativa els socialistes van demanar que els grups municipals poguessin disposar d’un mes més per poder fer aportacions: finalment el tema s’elevava directament a ple sense cap més discussió. Per això la senyora Colomé té la majoria absoluta.
  
  El govern de CiU amb la seva gestió ha arribat a una situació en que no queda cap més remei que tirar endavant la concessió o ens podríem trobar que l’any vinent (2011), donada la situació econòmica, no podríem ni fer front al servei de recollida d’escombraries, un servei obligatori i ben reconegut pels veïns. De totes maneres, el PSC va opinar que d’haver invertit en el propi servei, ara no hagués fet falta tirar endavant aquesta contractació externa i que, amb la gestió directa de l’ajuntament, es dóna un millor servei i més econòmic.
   
• A més a més, amb moltes presses, ja que va ser en una sessió extraordinària de desembre (mes inhàbil per plens ordinaris) on va resoldre les al·legacions presentades pels diferents col·lectius de treballadors, tant els propis com els externs, que fins ara han fet aquesta feina, al plec de clàusules administratives particulars i al plec de condicions tècniques que han de regir l’adjudicació de la contractació de la gestió dels serveis de recollida i transport de residus sòlids urbans.
   
• De nou en una sessió plenària extraordinària, del 9 de febrer i com únic punt de l’ordre del dia: s’aprova adjudicar provisionalment a la mercantil Concesionaria Barcelonesa, SL (empresa amb la qual ja hi havia una relació contractual menor) el contracte de gestió dels serveis de recollida i transport de residus sòlids urbans del municipi de Sentmenat per un import total de 354.901,62 euros amb càrrec a l’aplicació pressupostària corresponent i amb una durada de 8 anys. 
   
• Però no va ser fins la Junta de Govern Local del 9 de març, que es va adjudicar definitivament (ja que així ho va decidir el Ple de 9 de febrer) el contracte de gestió dels serveis de recollida i transport de residus sòlids urbans del municipi de Sentmenat a Concesionaria Barcelonesa, SL per un import anual de 328.612,61 euros més 26.289,01 euros d’IVA. 

Doncs bé, vaig a fer-ho avui amb un d’ells, concretament la que dóna títol a aquesta nova entrada al bloc. Tampoc sense voler entrar en la necessitat de l’obra, que pot estar bé o no (o aquesta sigui més prioritària que altres, veient que el municipi té altres urgències), però el cert és que així acabem al final tots sabent una mica més:

Algú també ha comentat en la mateixa entrada del bloc, i que ara és el motiu d’aquesta nova entrada, com he explicat: “perquè es destinen diners públics a fer una tanca a un particular en una obra en la que ets art i part".

Faig la cronologia per veure-ho tot més clar:

• El PSC ve preguntant en els plens municipal de gener, febrer i març de 2011 sobre les possibles incompatibilitats dels membres del govern de CiU, concretament de la tinent d’alcalde i responsable d’urbanisme, la Fina Olivé i la pròpia alcaldessa Núria Colomé, en el Camí Fluvial del Parc de la Riera. Aquesta obra d’inversió municipal està inclosa en el Fons Estatal per l’Ocupació i la Sostenibilitat Local (FEOSL) del 2010, també conegut com a Plan ZP amb un pressupost total 121.798,18 euros.
• Pregunta del PSC al ple de gener: “En la concessió d’una llicència d’obres a un familiar directe d’un regidor han estat escrupolosos al tenir en compte la incompatibilitat. Ho veu molt correcte, però aquesta escrupolositat es posa en dubte en altres ocasions com és el cas del Camí Fluvial del Parc de la Riera, concretament en aquest projecte hi ha una despesa d’11.800 euros per fer una tanca als horts de la família de la Sra. Olivé i altres de la família de la senyora alcaldessa, la forma de procedir es contradiu amb l’anterior.”
• L’enigmàtica resposta de la Sra. Olivé en el mateix ple de gener va ser: “De la tanca dels horts del Camí Fluvial he de dir que en cap moment s’han fet pensant en la gent dels horts, s’ha fet perquè estava en el projecte. I pregunta al portaveu socialista ¿En el moment que els terrenys, que abans eren del marques, és van cedir a l’ajuntament, es va mirar si paguen a algú o no paguen?.”
• Nova pregunta del PSC al ple de febrer: “En el ple passat parlant del tema de les incompatibilitats, vam veure les preocupants respostes de la Sra. Olivé en el Ple de gener sobre una pregunta d’aquest grup municipal sobre el projecte Camí Fluvial del Parc de la Riera inclosa en el Pla ZP 2010 i les possibles incompatibilitats de membres del govern de CiU, concretament de la mateixa Sra. Olivé i la pròpia alcaldessa. Es una qüestió preocupant. ¿Què vol dir? Que hi ha tracte de favor?. No podem pensar en que hi hagi un tracte de favor. Els terrenys eren abans del marqués i no podem saber si paguen o no paguen. ¿Què passa? ¿No creïn confusió?.”
• Resposta al ple de febrer: “La Sra. Olivé respon que contestarà a les preguntes a la propera comissió informativa.”
• La Junta de Govern Local del 9 de març va restar assabentada de la recepció de l’obra “Camí Fluvial al Parc de la Riera de Sentmenat”.
• A la comissió informativa de territori anterior al ple de març: la senyora Olivé no diu res.
• Nova interpel·lació del PSC al ple de març: “Fer un camí per a vianants al Parc de la Riera, en aquests moments, casi en part fet malbé per les darreres pluges, on al final acaba beneficiant a uns horts que utilitzen familiars directes de membres del govern de CiU i que, fins ara, no s’ha donat cap explicació del com i per què... Queda de nou dit.”

Doncs bé un bon (o mal) exemple de la política de CiU a l’Ajuntament de Sentmenat. 

Una breu valoració de les maneres de fer de les senyores Olivé i Colomé tan (?) més aviat poc donades a donar explicacions a l’oposició sobre les seves accions de govern. Sí que convé fer, i sense entrar en la critica fàcil (o demagògica), i sí que s’han de sentir dir que: ho han fet molt malament i que els hi convindria, a les dues, que donessin la cara en donar explicacions, sinó queda el dubte malintencionat (per molts) que estan a l’ajuntament per beneficiar-se personalment d’accions i decisions en que es confon interès públic amb el privat i les conseqüències que es poden derivar de fer això.      

• Comprometre’s amb les urgències reals del municipi: lluita contra l’atur. L’accés a l'habitatge. El desenvolupament urbà transparent, ordenat i respectuós amb el medi ambient i natural. Atendre bé a la gent gran i les seves necessitats.
• Treballar incansablement per la cohesió social, la igualtat entre persones, l’educació sense discriminacions. A part d’integrar i reconèixer la realitat cultural i també lingüística del municipi, on no hi ha cap problema. 
• Decidida per encarar un nou rumb econòmicament i financerament parlant, diferent al desastre on ens ha portat CiU.
• Capaç de gestionar els recursos públics i els serveis amb més eficiència, eficàcia i legalitat.
• Propera a la gent sense falses actituds, amb més senzillesa i naturalitat que els actuals governants de CiU, acabant amb els menyspreus envers els que no són de la seva corda.   
• Apta per obrir les portes d’una institució que s’han tancat a la pluralitat política de Sentmenat i per facilitat l’acord entre els diferents grup municipals tenint en compte sempre l’interès general. 
• Que de nou posi en valor que la dedicació política ha d’estar remunerada però justament, desfent el mal exemple que ens ha deixat CiU en aquest tema.

• Pendents d’aprovar un Pla de viabilitat pel 2011: Ruïna absoluta i els que vindran després de les eleccions del 22 de maig ja s’ho trobaran.¡Viva la Pepa!
• Dèficit acumulat de més de 2.000.000 euros en total, al qual li hem d’afegir una pòlissa de crèdit d’1.000.000 euros que no han estat capaços de tornar el 2010. L’Ajuntament de Sentmenat es troba entre els 100 ajuntaments més endeutats d’Espanya.

• Aglutinadora de l’essència socialista i progressista d’esquerres que hi ha al nostre poble.
• Treballadora incansable per la cohesió social, la igualtat entre persones i de l’educació sense discriminacions.
• Integradora de la realitat cultural i lingüística del municipi sense cap exclusió.
• Decidida per encarar un Ajuntament amb el rumb equivocat (econòmicament i financerament parlant).
• Compromesa amb les urgències reals del municipi (lluita contra l’atur, possibilitar l’accés a un habitatge digne per a tothom, un desenvolupament urbà transparent, ordenat i respectuós amb el medi ambient i natural, atendre bé a la gent gran i les seves necessitats, gestió del recursos públics i dels serveis amb eficiència, eficàcia i legalitat).
• Propera a gent sense falses actituds, amb senzillesa i més credibilitat que els actuals governants, acabant amb els menyspreus als que no són de la seva corda.   
• Apta per obrir les portes d’una institució que s’han tancat a la pluralitat política de Sentmenat i que faciliti l’acord entre els diferents grup municipals tenint en compte sempre l’interès general.
• Que de nou posi en valor que la dedicació política ha d’estar remunerada però justament, desfent el mal exemple que ens ha deixat CiU en aquest tema.
• Que ha de tenir mà esquerra per entendre’s amb les administracions supramunicipals.  
• I, que toqui de peus a terra per reafirmar la realitat política catalana present i futura.