dissabte, 17 maig de 2008 | 20:56h
Susana Martínez
Susana Martínez 
Tinc fama d'hospitalària i bona cuinera. Miro les sèries de ficció americanes i no em fa vergonya dir-ho. M'agrada: la música, les notícies i la llengua française; gaudir dels amics/gues, la fotografia i la Pepa. Una vida molt normal d'una noia normal, tot i que encara em trobo gent que posa cares quan dic que sóc gay.
Dilluns, 31.03.2008. 20:41
Les vuit del matí. Dilluns. Puf !
Pujo al cotxe i passats quatre quilòmetres de bosc, zas! La primera caravana de la setmana!
No he arribat al primer semàfor de l’entrada a Sabadell, sí home, allà mateix al costat dels mòduls de l’Escola Oficial d’Idiomes. .. i ja em trobo amb el peu dret al pedal del fré, l’esquerra pitjant l’embragatge i la primera posada per anar avançant uns quants pocs metres. Quedo parada just en mig de la interjecció! La Torre de l’Aigua em guaïta. Faig un badall i posso música a la ràdio, diuen que la música amansa les feres i a mí, em funciona.
M’obligo a obrir els meus ulls fins que s’em pleguen les parpelles gairebé darrera l’òrbita dels meus ulls, i observo, sense voler-ho, que els que surten de la ciutat es troben en la mateixa situació, “deu ser degut als semàfors que tenim al poble! Fixa’t quina gran idea, eh? Fins aquí arriba la cua!” somric sola dins el cotxe i vigilu que ningú em vegi “carai! Si algú em veu pensarà que estic loca!” i encara somric més. Sembla que a pesar de la situació m’ho estic prenent en força bon humor.
Llavors, pensu... “igual que em poden veure a mi... jo també puc observar als demés, no? Podria ser molt divertit imaginar-se quin tipus de persona és cadascú, i quin ritme de vida deu portar! Anem a veure que em diuen aquestes cares...”
Comença l’experiment:
"La del ford focus"
Tinc just a la meva dreta un ford focus negre, impecable, super net i brillant, “quina enveja!” pensu.
El meu cotxe és al mecànic fet un nyap per culpa d’algun gilipollas que me'l va xafar i se'n va donar a la fuga sense deixar cap nota “desgraciat!”, i ara porto el de la meva parella que, pel que es veu, li dedica menys temps a la neteja del mateix que jo a la planxa! Noto que la meva expressió d’enfadada, fa que s’em marquin arrugues a la cara, intento retornar el meu pensament al meu experiment de diversió “caravanera” per no perdre el bon humor matiner que tinc avui.
“Anem a veure el contingut!” La meva expressió torna a canviar i desapareixen les arrugues que m’havia provocat al recordar el meu cotxe.
A l’Interior del Ford Focus inmaculat, veig una noia joveneta, d’uns vint-i-pocs anys que s’està acabant de maquillar “tothom aprofita aquestes aturades per fer alguna coseta” pensu.
La noia és maquíssima, amb els cabells llargs, recollits en una cua baixa. Porta arrecades de perles i a la seva mà esquerra veig que dur un anell de l’inconfundible oset de la tous “que pija!” pensu, “tot i que és molt guapa. Vaja, a la mama ja li hagués agradat que jo fos així de princeseta, i no tenir aquesta angoixa d’arribar a casa per calçar-me les bambes i els pantalons amples amb la suadora mig desfeta, que hi farem! He sortit barruca jo!” Ara es possa el rimel i es passa, suau, el dit índex pels llabis per distribuir bé una sustancia brillant que s’hi ha posta abans. Es gira i em veu. “Merda! Ara es pensarà que vull lligar amb ella!” Faig que tinc la mirada perduda i es torna a mirar al mirallet que hi ha al parasol. “Vaja, segur que aquesta treballa en un banc o en alguna caixa. Deu ser d’aquestes que comencen a apendre com a simples caixeres i acaben sent directores d’oficina o alguna cosa així. Sí, aquesta noia triunfarà, el físic l’acompanya i la manera com m’ha mirat, m’ha semblat veure que té una forta personalitat. Segur que en la seva adolescencia debia ser unes d’aquelles noietes populars de l’institut i la universitat. Una noia de pel·lícula!”
Els cotxes del meu davant han avançat i al meu darrera algú dona un cop de clàxon. “Apa-li! Cap a la feina, que si això ara segeuix rutllant, avui arribaré a l’hora!!”
Continuarà...
NOTA: perdoneu les meves faltes d'ortografia, gramàtica i d'expressió que hi apareixeran (continuament i molt sovint) pels meus escrits. No ho faig a propòsit i tampoc es per falta de "culturilla general catalana" simplement és perquè m'agrada escriure i expressar-me tal i com sento la meva veueta interna a l'hora de pensar. Penseu que aquesta veu és la meva millor amiga i amb ella em puc expressar de qualsevol manera, amb llibertat i sense correccions, dient les barbaritats que tant odia el pare i que de ben segur, a més d'un o d'una us faran mals als ulls (eh! Jaume Dolent...)tot i així, espero que us ho paseu bé amb aquestes historietes. Abraçades !
caravanaBlava
© museu de la moto
354 lectures
Un comentari
© sentmenat.com, 1996-2008 | crèdits | avís legal
1. Roger Vilà Padró 01.4.2008. 17.33h Santa Coloma de Farners
Companya blocaire, escriu com vulguis i fes el que vulguis. No cal dir que hi tens tot el dret. Jo no et voldria esmenar la plana en cap sentit. Cadascú és lliure d'expressar-se com li vingui de gust. De fet, jo no m'hauria decidit a fer aquest comentari si no hagués llegit la nota que incorpores en aquesta entrada i que m'ha deixat esblaimat.
Senzillament, no ho entenc. Parles de la teva veueta interna. I jo em pregunto: què té a veure la teva veueta interna amb el fet que escriguis "f... Llegir més
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.